|
|
Detalls del contingut:
El pou. Ramon Pros - El pou s'havia assecat anys enrere i el cubell actualment no servia absolutament per a res, però l'Anna considerava que era un element decoratiu essencial. Sempre deia que un pou sense cubell no era un pou "autèntic". Emprenyada, va llençar la cendra dins el pou amb un moviment brusc. Observà com aquesta queia flotant cap a la negror. Llavors alguna cosa li cridà l'atenció. S'apropà a la boca del pou i esperà que els ulls se li acostumessin a la foscor. Llavors ho va apreciar amb més claredat. Al fons del pou hi havia alguna cosa. Alguna cosa grossa. Segur que es tractava d'un altre "regalet" dels fotuts estudiants. No podia reconèixer la forma exacta d'allò que estava mirant, però era força voluminós. Provablement aquell parell havien fet servir el pou de contenidor d'escombraries. De sobte el cor li va fer un bot dins el pit. Estava segura que aquella cosa s'havia mogut.
El menjador, Albert Sorribas - En un intent ple de bones intencions, el pare havia intentat feia uns anys convèncer els veïns per a fer obres i compartir el menjador mitjançant una mampara mòbil que, en el dia assenyalat, es pogués obrir per a donar cabuda a la nostra creixent família. No cal dir que la qüestió va portar grans discussions.
Això és Internet. Limon & Juli Vert - Relat en vinyetes.
Fora de cartellera: Una visió particular sobre algunes pel.lícules que susciten interès més enllà del seu moment en cartellera. En aquest número: El festí de Babette. Anna M. Villalonga
La terra que el temps oblidà, cap. 3. E. R. Burroughs - Tercera part d'aquesta novel.la de ciència-ficció que arranca de l'escenari bèl.lic de la Primera Guerra Mundial. L'obra ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques.
L'altra cara de la lluna: una secció que t'esborronarà, de la mà d'Emili Gil. En aquest número: Erszébet Bàthory: l'obsessió per la bellesa, a qualsevol preu
Suposat retrat de la comtessa Erszébet Bàthory
Fi de la Història, Xavier V. Inglada - No hi ha cap mena de dubte que la coincidència institucional més destacada per al meu escrit de comiat és la profunda contradicció que suposa haver d'escriure un discurs precisament parlant de la fi del fet d'escriure. Per a mi, el fet d'haver participat en tot el procés d'eliminació de la possibilitat d'escriure qualsevol cosa més en el futur, procés que justament avui finalitza, ha suposat una maduresa intel.lectual i humana que em porta a afirmar i a defensar la crema de qualsevol estri relacionat amb l'Escriptura: llapis, bolígrafs, plomes, màquines d'escriure, ordinadors, Olivettis, etc...
 |
Casa amb celler, Pere Màrtir Anton - No és que sigui classista ni res per l'estil, però de sempre que he volgut tenir un celler. Ja veus, no m'importen coses com ara el nombre de banys que tinc, ara que estan tant de moda (he sentit a dir que a llocs llunyans n'hi ha que tenen més lavabos que habitacions!); però el fet de tenir celler et dona un aire senyorial com del segle XVI que em fa estarrufar. I és que heu d'estar d'acord amb mi que no és el mateix veure't en una revista com a "casa de poble 2 hab. dob., 1 lav. comp., menj. gran, c. office i jardí 45 m.", que si al final de tot t'hi afegeixen la paraula "celler". Us heu fixat que de tras., gar., gal. i sot. n'hi ha a patades (a part que totes són abreviatures, mentre que "celler" s'escriu sencer)? En canvi, de cellers només se'n veuen comptats, i tots en cases amb caràcter, amb història, senyorials... Vaja, el que s'anomena una senyora casa! |
En Joan i la seva cadira. Carme Osan - Li he dit que tu em dius que no hi vagi, que em faig pesat... Però, veus com no mama? Em diu que no... que així li faig companyia... perquè així xerra una estona. Perquè encara que tot el dia és fora de casa, jo crec que no té molts amics. Avui l'he acompanyat pel carrer i no ha parat en tota l'estona a parlar amb ningú, nomès amb mí. Li he preguntat per què no es parava, si no coneixia a ningú, i m'ha dit que tots eren uns pesats i una mica ximples, i no tenia ganes de veure gent ximple. I, llavors, li he preguntat això que tu m'havies dit, que jo era un pesat, i m'ha dit que jo no, que jo era divertit i que el feia riure. Jo sóc divertit mama? A tu també et faig riure de vegades, oi que sí? A mi m'agrada el Joan (sabies que es diu Joan?) perquè mai no em fa callar. Però de vegades està molt seriós i no m'es-colta... perquè jo li dic una cosa i no em contesta o no em diu res i només em mira rar com si no entengués el que li dic, i el que passa és que no m'estava escoltant, com tu de vegades que tampoc no m'escoltes.
Maquillatge. Eva Bussalleu - S'aixeca com cada matí, a les set. Només cinc minuts es permet de mandra. Es dirigeix al lavabo, es renta la cara inflada i fa un pipí mentre obri l'aixeta perquè en comenci a sortir l'aigua calenta. Pren una dutxa; sentir l'aigua tèbia regalimant pel seu cos l'acaba de despertar. Tampoc no és que hagi dormit gaire, seguint la tònica dels últims mesos. Es vesteix, es fa el llit i deixa una mica de pinso al gat, que se li passeja per entre les cames mentre ella es pren un cafè amb llet. Abans de marxar es fa el llit i es maquilla a consciència...
Per Christum Dominum nostrum. Jordi Sebastià - Un mormoleig cada cop més proper inundava de so l'amagatall. El frare, neguitós, agenollat sobre els parracs que el mal vestien, s'apressava per a enllestir la seva darrera cerimònia. Ja res no els podria aturar en la seva follia i ell ho sabia. "Placeat tibi Sancta Trinita... Per Christum Dominum nostrum. Amen." Tremolós, dibuixà en l'aire el senyal de la creu alhora que aferrà amb força el cofret de fusta guarnida que tenia al davant. Després, alçant-se sobtadament, va endinsar-se encara més en la foscor de la cova. Corria l'any del senyor de 1408 sota el mandat del molt noble comte rei Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic. Dit així potser perquè frissava per aconseguir que el summe pontífex Benet XIII, llum i guia de tots els fidels, convertís Montserrat en abadia.
Dormir al sofà. Tomàs Bosch
"He
trucat a la feina i avui no teníeu cap reunió", li descobreix
la dona, com qui treu un conill de dins una xistera.
"Però tu de
què vas? Qui t'has cregut que ets per a ficar-te en les meves coses? He
estat amb un client. Hem anat a veure uns terrenys que vol comprar."
"Amb
un client que nom Irene, potser?". La indirecta és més
violenta que una puntada de peu a l'os de la cama. Definitivament, han començat
les hostilitats.
"Irene? -s'envia saliva, desconcertat-. Nooo, i ara?"
De
cada vegada li costa més empassar-se el menjar gola avall. Se sent
acorralat, entre l'espasa i la paret. Duu clarament les de perdre. Ja no hi
valen més mentides perquè no n'hi ha cap que pugui fer callar la
veu de la veritat: "Ell té una amant".
Els follets que viuen sota els cotxes aparcats. Juli Vert - A aquells els ulls dels quals hagen per bona o mala fortuna trobat aquest meu tractat; a aquells que un qualsevol esdeveniment atzarós els haja fet vindre a raure al davant d'aquestes pàgines impresses; a aquells que, potser en contra de la seua voluntat, o allunyant-se dels seus interessos o de les seues inclinacions, hagen pervingut davant d'aquest objecte que vehicularà i alhora guardarà allò que tinc voluntat d'explicar; a aquells, dic, jo els vull abans que res advertir que a continuació seran exposades coses encara no oïdes, ni escrites, ni contades de cap manera, per més impossible que això semble, donat que allò que ho motiva viu immers amb nosaltres, en companyia nostra, en la quotidianitat dels nostres dies i de les nostres nits. Pareu esment, doncs, vosaltres, lectors, si la vostra paciència us ha permès anar més enllà del primer paràgraf. Vosaltres, sens dubte avesats a allò que procedeix del Regne de la Ficció, ço és, acostumats com esteu a les històries més inversemblants, deveu estar en disposició de rebre sense escarafalls allò que ací serà exposat; voldria, tanmateix, que sabéreu assumir aquesta meua dissertació com a expressió narrativa, i, alhora, com a punt de partida d'un estudi aproximatiu, d'una cosa tan certa i tan real com qualsevol d'aquelles la referència a les quals forneix de nodriment les enciclopèdies, els diccionaris, els manuals.
Sobre els autors:
 |
Ramon Pros (Barcelona, 1974). Sóc llicenciat en Inter-pretació a l'Institut del Teatre, on també vaig cursar algunes assignatures de dramatúrgia. La resta de formació literària ha estat un curs breu a l'associació Òmnium Cultural sobre estils narratius, i la meva part autodidacta a base d'escriure regularment i de llegir multitud de novel.les, contes i obres de teatre. He treballat com a actor i director escènic en obres de petit format, he escrit guions de curmetratges així com també una obra de text titulada Els has vistos els peixos a les peixeres? que espero poder posar aviat en escena. |
 |
Carme Osan (Barcelona, 1958). Llicenciada en Història. M'encanta l'art en totes les seves manifestacions però, posats a triar, el meu punt feble és el teatre i la pintura. Quant a literatura, la novel.la i la poesia ocupen un lloc destacat per a mi. Un llibre que mai no cremaria? No podria cremar mai cap llibre. Formo part de la cultura que els mima i els cuida com precioses obres... Encara els folro abans de llegir-los, i odio deixar-los a persones darrere de les quals sé que hauré d'anar per a recuperar-los; els llibres són com fills dels quals no em puc desprendre. Les meves aficions? Dins del món artístic m'hi desenvolupo bé, però, fa un temps, he descobert aquesta gran vàlvula d'escapament que és l'escriptura: escriure sobre allò que sóc i allò que m'envolta, em fa deixar la pell de mica en mica i m'omple de satisfacció. |
 |
Albert Sorribas. Vaig néixer a Barcelona a finals de 1955 i sóc biòleg i Catedràtic d'Estadística i Investigació Operativa a la Universitat de Lleida. Treballo en modelització matemàtica de processos biològics en el camp que es coneix com a biologia de sistemes. Després de publicar treballs científics durant molts anys, sempre m'havia quedat el cuquet de provar sort en altres camps. Influenciat per escriptors tan diversos com Asimov, Pere Calders, Stephan J. Gould, Grabriel García Márquez, Larsson, Sabina, i molts altres, tan casolans com forans, aquest és el primer escrit no científic que em publiquen. |
 |
Pere Màrtir Anton. Nascut a Barcelona el 1973, sóc matemàtic de carrera i informàtic de professió. D'afició: les matemàtiques i l'escriptura; les dues coses, ara per ara, només quan les meves dues filles, una de 3 anys i l'altra de gairebé 6 mesos, em deixen temps lliure, que no és massa sovint (i no me'n queixo!). Escric des de fa un munt d'anys, però és només recentment que m'he decidit a presentar alguns dels meus escrits. Escric perquè és la manera de plasmar totes les idees boges (i no tan boges) que em passen pel cap. M'agraden les històries que em sorprenen. Vaig fer un curs d'escriptura creativa en català a la Escuela de Escritores, i allà vaig poder publicar el meu primer relat: Vaixell resplendent (El sueño del gato, maig de 2008). Divideixo el meu temps de lectura en llibres de divulgació científica (principalment matemàtiques) i reculls de contes de diversos autors, i, esporàdicament, alguna novel.la. |
 |
Eva Bussalleu (La Cellera de Ter, 1980). Doctora en Biologia per la Universitat de Girona, treballa com a professora en aquesta mateixa universitat. Interessada des de ben petita pel món de la literatura, escriu poesia i sobretot contes sobre diferents temàtiques: des de relats de problemes socials, passant per l'inextricable món dels sentiments, i acabant amb el seductor món de l'erotisme. |
 |
Em dic Xavier V. Inglada i sóc llicenciat en Psicologia i Filosofia. En el món de la literatura m'agrada definir-me com un simple operari de la creació. Entre els reconeixements obtinguts en la meva curta carrera literària destacaria haver estat finalista del premi de novel.la de Joescric.com l'any 2007 amb l'obra L'últim Walden, encara inèdita. En el camp audiovisual, he escrit, dirigit i interpretat amb l'ajuda de dos grans amics el curtmetratge Ikea on me, que es proclamà guanyador del premi jurat del Fastcurt 2009 i segon classificat en el premi del públic. També he publicat alguns contes breus i amb l'assaig Passió i mort de la democràcia representativa, vaig ser guardonat amb l'accèssit del Premi Pensa 2006, organitzat per la Universitat de Barcelona i publicat a la seva pàgina web. La meva intenció és seguir fabricant productes útils per a ser llegits en aquesta immensa fàbrica que s'anomena Literatura. |
 |
Jordi Sebastià (Terrassa, 1956). Doctor Enginyer Industrial. Viu a Viladecavalls i passa temporades a Xiva de Morella, al País Valencià. Al llarg de la seva vida ha treballat de moltes coses, des de bomber fins a col.laborador en projectes per a l'Agència Espacial Europea, encara que actualment es dedica a la docència. L'escriptura és una de les seves aficions, tot i que també li agrada la música, la fotografia, l'aviació, i els viatges i les activitats d'aventura. En l'àmbit de la ficció ha autoeditat tres llibrets de contes i relats breus i fins i tot té una novel.la a mitges. Algunes de les seves narracions han estat publicades per l'ajuntament de Viladecavalls, la revista El Xafarder (d'àmbit veïnal) i el butlletí mensual del Centre Excursionista de Terrassa. Ha guanyat diversos cops els Jocs Florals de Viladecavalls en l'apartat de narrativa per a adults. |
 |
Tomàs Bosch (Manacor, 1978). És llicenciat en Biologia per la Universitat de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Vila de Teulada de Narrativa Breu pel llibre de relats No subestimeu el poder dels karaokes, publicat per leditorial Bromera. Ha participat en el volum de contes Mosaic de lletres i col.labora regularment en la pàgina web de crítica literària de la llibreria Món de llibres (http://fausto.balearweb.net). En La Lluna en un Cove ha collaborat amb les obres Un pern i tal (núm. 4), Abocats al món-infern (núm. 5) i La culpa és del temps, que tot ho compon (núm. 7). |
Seccions fixes:
 |
Fora de cartellera: Anna Maria Villalonga (Barcelona,
1959). Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica. Es dedica
professionalment a la docència, i és escriptora i crítica
de cinema. http://elracodelanna.blogspot.com Actualització (1 de desembre): Anna Maria Villalonga intervindrà en el II Simposi Internacional d'Arts Escèniques (200 aniversari del naixement de Josep Bernat i Baldoví). "Teatre breu: procediments, formes i contextos". Universitat d'Alacant/Sueca, 10-12 de desembre de 2009. Casa de Cultura, carrer de la Mare de Déu, 2, Sueca (València). Anna M. Villalonga intervindrà el dia 10 a les 5 de la tarda i la seva ponència serà: "El diàleg dramàtic en el primer terç del segle XIX". Informació: 965 909 329 inst.filovalen@ua.es |
 |
La terra que el temps oblidà (novel.la): Edgar Rice Burroughs (Chicago, 1875 - Encino, Texas, 1950). Prolífic novellista nord-americà, un dels capdavanters en la seva època del gènere de la ciència-ficció. Creador de la popular sèrie de Tarzan, que va iniciar el 1914 amb l'obra titulada Tarzan of the apes. |
 |
Limon & Juli Vert (relat en vinyetes): Daniel S. Limon (Lloret de Mar, 1976). Llicenciat en l'Escola Llotja com a illustrador, collabora en diversos mitjans de premsa escrita. En La Lluna en un Cove, s'encarrega de les illustracions dels relats, de les caràtules de les seccions fixes, i del còmic. http://www.danilimon.blogspot.com |
 |
L'altra cara de la lluna: Emili Gil (La Sénia, 1969). Escriptor, periodista i traductor. Secretari tècnic de l'AJELC fins a l'any 2000. Coeditor de la revista Lovecraft Magazine. Ha traduït obres clàssiques de terror al català, i és, al mateix temps, autor de diversos llibres d'aquest mateix gènere i de temàtica fantàstica. La seva web personal és http://personal.telefonica.terra.es/web/emili-gil |
|
|
Bona tarda Antoni !