cbort |
dimecres, 2 de desembre de 2009 | 21:59h
M'ha sorprès la delclaració de les cases regionals catalanes alertant del "perill" de les consultes sobre la independència. Sobretot perquè tothom que estigui censat hi pot votar, també els membres de les cases regionals, o no anar a votar. Tan senzill com això. Durant molts anys, des de la Transició, s'ha anat teixint la idea que la convivència a Catalunya passava per no extremar les postures, les nacionals catalanes evidentment. Potser en moments en què el procés polític estava en un punt diferent ni tan sols s'albirava una proposta com la d'ara. Però no havien passat trenta anys d'una Constitució que ha blindat el centralisme, ni havia aparegut encara la catalanofòbia, ni existia la brunete mediàtica, ni havia governat el PP Aznarista, ni Catalunya havia intentat un nou estatut que ha suscitat crítiques rabioses i un recurs reaccionari, ni s'havien produït linxaments públics de polítics catalans com en el cas de Carod. Ni s'estava com s'està ara en perill clar d'involució autonòmica. Per tant, utilitzar com fan les cases regionals arguments descontextualitzats, els d'una altra època, no té sentit. O sí que en té. Sembla que les cases regionals ignoren deliberadament els fets recents. O no els ignoren.
Els seus arguments només tenen sentit si prenen partit. I n'han pres, perquè en el seu escrit no es limiten a mostrar preocupació sinó que mostren una clara línia política quan diuen que la sobirania resideix en el poble espanyol. El mateix que diu la dreta i la Falange apel·ant a l'actual ordenament jurídic.
Els extremenys, andalusos, gallecs, castellans... que hi ha a Catalunya són lliures i molts d'ells no comparteixen la "preocupació". La majoria d'ells entenen que a Catalunya hi ha una dignitat ferida i que les consultes en són una de les múltiples reaccions. Molts d'ells també se senten ferits quan han d'escoltar bajanades sobre Catalunya als seus pobles d'origen.
Em sap molt de greu que unes entitats que fins ara havien jugat un paper integrador i cohesionador juguin a la por i a la desconfiança. No m'agrada gens.
