cucarella |
Xàtiva |
dimecres, 2 de desembre de 2009 | 17:36h
Llàstima que la Sindicatura de Comptes, com tantes altres ostentoses institucions del nostre superficial i precari sistema democràtic, no siga més que una bonicària sense capacitat executiva. Seria saludable –democràticament i econòmicament– que aquesta institució es dedicara a exigir dels ajuntaments –i de la Generalitat!– prou més que un simple quadrament de caixa, i els hi revisara els comptes, des de la primera a l’ultima factura; que exigira el compliment de les lleis en matèria de contractació pública, per a evitar l’habitual picaresca, per no dir-ne corrupció, de fraccionar contractes per poder assignar-los arbitràriament a empreses amigues; que valorara la necessitat real d’alguns projectes i «eventos» i els anul·lara si calguera per no ser d’utilitat i interès general; que investigara els desmesurats sobrecostos en l’obra pública... Però sobretot que tinguera la capacitat legal per destituir ipso facto quaselvol alcalde, regidor, conseller, fins i tot President de la Generalitat, que insistira, provadament, en aquestes pràctiques malbaratadores, corruptes.
Per tal de perseguir i erradicar aquests usos abominables per part de polítics deshonrats, en alguns països del nord d’Europa, molt més avançats i escrupolosos que nosaltres en el control i la gestió dels diners públics, tenen conceptuat com a delicte de corrupció l’obra pública no útil per a la societat (posem per cas la plaça de bous de Xàtiva) i els sobrecostos injustificats.
A Xàtiva, són coneguts els desbaratats sobrecostos del Gran Teatre, de la plaça de bous (encara inacabada) o la Ciutat de l’Esport (tot just començada a construir i ja “sobrecosteja”). Conegut és també el reprovable costum per part del govern municipal de fraccionar contractes per donar-los a dit a empreses «te-quiero-un-huevo».
Quan Alfonso Rus encara no havia aconseguit de fer-se amb la vara d’alcalde, solia predicar que un ajuntament calia gestionar-lo com una empresa. No furgaré en la seua biografia empresarial, tot i tenir la irrefrenable temptació d’espampolar alguns dels seus “èxits”. Més que res per a refregar-li que una cosa és predicar i un altra llaurar recte. Però pel que fa a la gestió municipal, els sobrecostos dels grans projectes, la concessió d’obres i organització d’activitats a empreses sense concurs públic, o la inutilitat pública d’algunes obres municipals, ja haurien portat l’ajuntament-empresa de Xàtiva a la bancarrota més estrepitosa.
Ja se sap que, per a desgràcia nostra i de les nostres sofrides butxaques, hi ha polítics que amb els diners de tots disparen amb pólvora de rei. Llàstima que la nostra democràcia siga de l’extrem sud en comptes de l’extrem nord, perquè alguns polítics del nostre rogle ja els haurien despatxats del càrrec, com a mínim per incompetents i desbalafiadors.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV
Josep (Benagasil) |
dijous, 3 de desembre de 2009 | 08:50h
És ètic per a un càrrec públic, representant de la ciutadania, que posseeixca i es passetge per davant dels seus pobres conciutadans amb un Ferrari? Tan sols això ja deixa entreveure l'alçada política, ètica i moral d'aquest personatge.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Tan sols això ja deixa entreveure l'alçada política, ètica i moral d'aquest personatge.