redaccio |
dimecres, 2 de desembre de 2009 | 09:23h
El cas Centelles és un bon exemple del que ens passa a tots en aquests temps que ens ha tocat viure. La immanència del temps present ens depassa. Aquest present que no adment dilació ens ofega. Cap de les dugues parts és culpable i alhora les dugues parts ho són. La Generalitat no ha entès que no estava tractant amb un altre organisme, amb una altra institució sinó que estava tractant amb unes persones per las quals aquest arxiu històric és literalment la seva vida. No ha sabut ser l'altre, situar-se al defora l'engranatge d'una grans institució que ha oblidat les persones que hi ha al darrera. El conseller Tresserres s'ha disculpat i l'he escoltat dir a Catalunya Ràdio que pot ser la Generalitat no ha estat prou sensible a la tribulació que els Castells estan passant. Es important. Però els germans Castells també s'han equivocat. Han cregut que podien prendre una descisió atemporal (fora del temps) com si l'arxiu i tot el món sencer comencés i s'acabés amb ells: no han ting!
ut en compte que d'aqui 20, 40 , 80 anys l'arxiu seguirà existint i vigent més enllà d'ells mateixos, i que la Generalitat seguirà existint més enllà d'ells mateixos: un cop més la imminència d'un temps present abs que nega el passat (la memòria) i el futur ha jugat les seves cartes desastroses. Són signes del temps. Els germans Centelles no han albirat res més enllà d'ells mateixos i la Generalitat no ha sabut mimar a algú que no era un organisme ni una institució sinó que era una persona. No ha estat una qüestió de diners. Ha estat un desencontre en el tracte fruit dels nostres temps. Crec que irreversible. Tan de bo que d'aquí a 20,40, 80 anys es prengui de nou la iniciativa de restituïr aquest patrimoni al nostre país, al capdevall semblava la voluntat del seu autor, i les dugues parts que de nou es trobin en re-trobin perquè tots plegats haguem après a situar-nos al lloc de l'altre.
Enric Sanjurjo, 2 de desembre del 2009
ut en compte que d'aqui 20, 40 , 80 anys l'arxiu seguirà existint i vigent més enllà d'ells mateixos, i que la Generalitat seguirà existint més enllà d'ells mateixos: un cop més la imminència d'un temps present abs que nega el passat (la memòria) i el futur ha jugat les seves cartes desastroses. Són signes del temps. Els germans Centelles no han albirat res més enllà d'ells mateixos i la Generalitat no ha sabut mimar a algú que no era un organisme ni una institució sinó que era una persona. No ha estat una qüestió de diners. Ha estat un desencontre en el tracte fruit dels nostres temps. Crec que irreversible. Tan de bo que d'aquí a 20,40, 80 anys es prengui de nou la iniciativa de restituïr aquest patrimoni al nostre país, al capdevall semblava la voluntat del seu autor, i les dugues parts que de nou es trobin en re-trobin perquè tots plegats haguem après a situar-nos al lloc de l'altre.
Enric Sanjurjo, 2 de desembre del 2009
