Crec que sí. De fet, ho vaig llegir així. D’aquest cap de setmana, a la premsa escrita, per mi hi ha una entrevista clarivident del posicionament de CiU, a nivell nacional, sobre el dret a decidir del poble de Catalunya. És una entrevista a l’Artur Mas, publicada aquest passat diumenge 29 de novembre, a El País. De forma clara, a un mitjà de comunicació que sobretot ven molt exemplars fora de Catalunya, contesta a la pregunta sobre què faria ell, davant una possible consulta sobre la independència. Diu: “Tenim contrastat amb estudis sociològics que una consulta a tot Catalunya, guanyaria el no. Seria un error convocar la consulta per evidenciar davant d’Espanya i tot el món, que Catalunya el què vol és simplement ser espanyola. Això portaria el país a la derrota. Si es pogués plantejar en el futur, ja es veuria. A CiU hi ha opinions diferents.” He transcrit tota la resposta perquè ningú no pugui dir que agafo interessadament un tros o un altre. Per mi, d’aquesta resposta, com també d’altres de la mateixa entrevista, tenen una sèrie de connotacions que em deixen “frepat” ////segueix ////
Per exemple, per mi amb aquesta resposta, i algunes altres (l’entrevista l’annexo en una arxiu en aquesta mateixa anotació), té una sèrie de lectures molt decebedores des d’un punt de vista nacional:
-la claudicació mental de CiU davant d’un procés sobiranista, independentista, d’emancipació nacional... o com es vulgui dir. Com que és molt complicat, i la gent que ho ha estudiat diu que la majoria no està a favor, no cal abordar-ho o en tot cas, ja en parlaríem....
-no s’adiu gens amb els missatges de fer un pas endavant, ni amb les consultes locals, on a vegades i de forma majoritària (no sempre!) CiU està donant suport, ni tampoc amb la possibilitat de plantejar-se provar de “saltar la paret” (expressió que des d’esquerra hem anat utilitzant, com a metàfora clara de la paret que hem de saltar)
-la sensació que una part d’aquest bipartit, la U d’Unió, ja reconeix que directament no està per la qüestió, i que el seu líder directament votaria que NO en un possible referèndum.
-no tenir interioritzat que en el fons hem d’anar a plantejar un conflicte de sobirania, qui ha de decidir el futur de Catalunya?, qui ostenta aquesta mateixa sobirania?. El poble, la gent de Catalunya pot i ha de decidir sobre el què vol ser? O en el fons ja ens està bé, ens conformem en creure que rau en la nació espanyola? La sobirania nacional, és nacional espanyola? Encara que es perdés (opció independentista) una consulta sobre què pensa el poble Catalunya respecte la relació que vol tenir amb Espanya, que no seria suficient per demostrar que estem parlant entre iguals o almenys que podem decidir entre iguals?
Com a català, com a persona que creu que amb la independència viurem millor,em sap greu que el partit majoritari al parlament de Catalunya, des de fa molts anys, tingui aquests dubtosos i calculats peus de fang.
Artur Mas com Antoni Duràn i Lleida a títol individual podrien passar per dirigents regionalistes del PP, com Camps, Rus han estat al País Valencià al igual que en el seu dia havera pogut estar la Unió de Gonzàlez Lizondo, però la tradició política històrica a Catalunya fa que tinguen que aparentar un poc més per aconseguir vots.
I els dirigents de CiU que han tingut responsabilitats de govern, han estat i són co-responsables i col.laboradors indispensables per a què ara el Govern espanyol puga tractar com una colònia a Catalunya, deixant que arramble la memòria dels Centelles a l'Arxiu de Salamanca sense més remei i a més a més amb el impostos de tots els catalans.
Per què els nacionalistes castellans a l'Estat espanyol no es deixen arramblar tant fàcil el seu patrimoni cultural, per sostindre els seu patrimoni compten amb la contribució extra dels imposts a Catalunya, a més a més de la permisivitat de les seves lleis.
Els nacionalistes castellans no només compten amb un estat propi i els imposts catalans per sostindre els seu patrimoni, a més a més els utilitzen per anar fent el seu propi espoli cultural a Catalunya.
Si en Mas prefereix això, que ho passi bé. No és cap alternativa de res.
El millor que li pot passar és que guanyi per poc, els altres no sumin i es consumeixi en governs de coalicions contradictoris amb peperos i sociates. I mentrestant que es gesti una força veritablement catalanista (és a dir, independentista) com alternativa creïble.
Per a això cal entrar a sac al Parlament, amb una força solvent i transversal. Reagrupament per ara no m'acaba de fer el pes, no és suficient. Però l'altre dia veient els parlaments al Forum vaig veure polítics que dónen no deu ni cent, mil voltes al Mas i companyia. Doncs que assaltin el parlament plegats, el futur és d'ells!
No ho dubtes els nacionalistes castellans utilitzaràn els teus imposts contra tú.
Anònim |
dimecres, 2 de desembre de 2009 | 09:19h
Entre costellada i costellada, entre partits de fútbol Real Madrid-Barcelona, t'aniràn fotent fins convertir el País Valencià en castellà i el Principat amb el País Valencià, per encabant fer el mateix amb el Principat.
Per què pels nacionalistes castellans entre el tracte al Principat i el tracte al País Valencià per ells és només és una qüestió de velocitats per superar els seus objectius politics finals, encarrilats des del regim franquista propassat i amb més o menys pluja fina a conveniència i sense que és note, on tant el Principat com el País Valencià es pedràn pel mateix desaigüe.
Els nacionalistes castellans no només utilitzaràn els teus imposts contra tú, si no a més a més volen convertir els Real Madrid-Barça de la Liga Española, el seu darrer simbol mediàtic del regim franquista propassat de més exit.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
Artur Mas com Antoni Duràn i Lleida a títol individual podrien passar per dirigents regionalistes del PP, com Camps, Rus han estat al País Valencià al igual que en el seu dia havera pogut estar la Unió de Gonzàlez Lizondo, però la tradició política històrica a Catalunya fa que tinguen que aparentar un poc més per aconseguir vots.
I els dirigents de CiU que han tingut responsabilitats de govern, han estat i són co-responsables i col.laboradors indispensables per a què ara el Govern espanyol puga tractar com una colònia a Catalunya, deixant que arramble la memòria dels Centelles a l'Arxiu de Salamanca sense més remei i a més a més amb el impostos de tots els catalans.
Per què els nacionalistes castellans a l'Estat espanyol no es deixen arramblar tant fàcil el seu patrimoni cultural, per sostindre els seu patrimoni compten amb la contribució extra dels imposts a Catalunya, a més a més de la permisivitat de les seves lleis.
El millor que li pot passar és que guanyi per poc, els altres no sumin i es consumeixi en governs de coalicions contradictoris amb peperos i sociates. I mentrestant que es gesti una força veritablement catalanista (és a dir, independentista) com alternativa creïble.
Per a això cal entrar a sac al Parlament, amb una força solvent i transversal. Reagrupament per ara no m'acaba de fer el pes, no és suficient. Però l'altre dia veient els parlaments al Forum vaig veure polítics que dónen no deu ni cent, mil voltes al Mas i companyia. Doncs que assaltin el parlament plegats, el futur és d'ells!
Per què pels nacionalistes castellans entre el tracte al Principat i el tracte al País Valencià per ells és només és una qüestió de velocitats per superar els seus objectius politics finals, encarrilats des del regim franquista propassat i amb més o menys pluja fina a conveniència i sense que és note, on tant el Principat com el País Valencià es pedràn pel mateix desaigüe.