Un nou exercici d'autoodi... (Espero que els germans Centelles no em demandin per possar aquesta foto i tingui que anar a Salamanca a declarar)"El meu pare, ja faria temps que hi hauria fotut foc. Abans cremar-lo
que entregar-lo a l'enemic, i la Generalitat no és l'amic, ara mateix. Estem
ferits."
Que volen dir els germans Centelles quan manifesten que l’arxiu fotogràfic
del seu pare mai anirà a mans dels “enemics”?
Qui son els seus enemics?
Els espoliadors de Salamanca son els amics?
Que vol dir “han acceptat "la millor oferta de difusió de l'obra, no
la millor oferta econòmica". És això un menyspreu a la capacitat cultural de
la Generalitat?
En tot aquest afer hi robo un cert tuf a venjança, que desconec el perquè
de la seva existència, i un exercici més d’aquest autoodi que, molts cops, ens
caracteritza.
Amb tots els respectes, els germans Centelles s’han confós “d’enemic”.
L’enemic és aquell que ens està espoliant des de fa dècades a nivell econòmic,
social i cultural. L’enemic és aquell que ens nega els mínims drets com a país i
com a nació. L’enemic és aquell que, amb el somriure per sota el nas, ara es
deu estar fregant les mans –un cop més- per aquestes baralles estèrils entre
catalans.
Realment hi trobo massa preguntes i poques respostes en tot aquest assumpte
i, només voldria que els germans Centelles parlessin, duna vegada, de manera
clara.
Així, de pas, tots sabríem qui és el nostre enemic. Extern, o intern...
Ara be, el Ministerio, que ha comprat l'obra, l'hauria de trasl.ladar a Catalunya, ja que diuen que Catalunya és Espanya. Vull dir: si Catalunya és un tros d'Espanya, aquesta obra comprada per un ministeri espanyol, hauria d'anar a parar a un indret espanyol anomenat Catalunya (en la seva lògica).
Naturalment no serà així. Anirà a Salamanca, escarni sobre escarni.
Ara be, no perdem de vista els germans Centelles. Diners i més diners.
c