Si el dia del referèndum vinculant som, posem per cas, set milions amb dret a votar; si resulta que va a votar el 55% d'aquestes persones; si guanya el SÍ pel 55%, això voldrà dir que hauran votat NO 1.732.500 persones. 1.732.500 persones poden estar disposades a pagar 90 euros al dia per continuar dins l'Estat espanyol. Posades una darrera l'altra en fila
serien quilòmetres. Junts, serien una manifestació com mai no n'hem
feta cap d'independentista. Escoltant-los dir "he votat no" un darrere
l'altre ens hi passaríem mesos. I què?
Amb totes aquestes imatges i les
que hi vulgueu afegir, hauríem guanyat el referèndum. A vegades ens
deixem portar per un derrotisme irracional i masoquista quan descobrim
que hi ha una persona (o dues o tres o quatre... hi insisteixo: fins a
1.732.500) que, pel motiu que sigui, votarà que no a la independència.
Si una sola persona té aquest efecte sembla que no hàgim tingut mai un
timbaler del Bruc. No ens han d'espantar ni 1.732.500 timbalers junts,
per molt fort que piquin!
Aquests dies que som al carrer informant de les consultes del 13-D o demanant el vot afirmatiu ens trobarem moltes d'aquestes persones. Hem d'acceptar que hi són, que algunes d'elles fins ens escopirien a la cara si poguessin. Només demanar-los que opinin sobre això a peu de carrer, davant d'algú que els surt al pas, els treu de polleguera. I què? Un somriure i el següent. En podem fer 1.731.498 més i encara seríem independents!
Aquests dies que som al carrer informant de les consultes del 13-D o demanant el vot afirmatiu ens trobarem moltes d'aquestes persones. Hem d'acceptar que hi són, que algunes d'elles fins ens escopirien a la cara si poguessin. Només demanar-los que opinin sobre això a peu de carrer, davant d'algú que els surt al pas, els treu de polleguera. I què? Un somriure i el següent. En podem fer 1.731.498 més i encara seríem independents!
