Cada un hi diu la seva, però el que està clar és que el fons fotogràfic d'Agustí Centelles s'ha perdut per Catalunya i potser per algú més. Anirà a Salamanca, com una carambola macabra del destí.
Agustí Centelles va salvar el seu fons documental d'anar al magatzem de papers que el franquisme va crear a Salamanca. Ara els seus fills l'han venut al govern espanyol perquè acabi allà on l'autor va evitar que hi anés.
CiU ha titllat l'acte de venta de traïció, és una opinió que coincideix amb la meva. Però no ens posem transcendentals, al cap i a la fi, els propietaris poden fer el que vulguin amb la seva propietat, sempre i quan pugui ser consultada i difosa àmpliament. Diuen que el Ministeri de Cultura els ha garantit una millor difusió que la Generalitat. Jo ho dubto, sincerament.
El Conseller Tresserras parla de deslleialtat institucional. Té tota la raó. Al cap i a la fi, el Ministeri de Cultura coneixia l'interès de la Generalitat pel fons i, malgrat tot, va oferir més diners i promeses, va entrar en el joc de la deslleialtat. Però potser la conselleria s'ha adormit davant d'uns personatges que no tenen clar qui és l'amic i qui és l'aprofitat.
Els fills de Centelles parlen de revenja. Un d'ells diu que vendre'l al govern de Madrid ha estat un acte de revenja pel que ells consideren un tracte de menyspreu de la Generalitat. Malament, doncs. Si el fons de Centelles va a Salamanca per un acte de revenja, això desacredita totalment als dos germans. Un fons documental com aquest no pot decidir-se amb un atac de ràbia. Això és fer un mal servei al país i a la memòria del seu pare. Si les ofertes no eren bones, el millor era esperar i conservar el material.
Fins i tot un d'ells diu que s'ha plantejat abandonar Catalunya. Miri, a Madrid hi ha un altre ofès que també va abandonar Catalunya perquè no li donàvem subvencions. Es podrien fer companyia. Allà, a Madrid, els que parlen com vostè els reben amb els braços oberts, fins que ja no són útils, es clar.
Diuen que els han promès que la difusió serà millor que la que hagués fet la Generalitat. Això ho dubto. Qui es creu les promeses d'un govern que no n'ha acomplert cap amb la Generalitat? Quin interès tenen a l'estat espanyol per tot allò que no és seu?
Sabeu que en penso? Doncs que, quan aquest llegat estigui a mans del Ministerio de Cultura en faran una gran exposició a Madrid, després, quan ens hagin passat la ma per la cara i s'hagin burlat prou dels catalans, ho traslladaran a Salamanca, on ho guardaran i allí perquè dormi entre la pols. Aleshores, d'aquí uns anys, potser veurem a aquest parell d'ofesos reclamar l'acompliment de les promeses, potser sortiran per la televisió dient que a Madrid els han pres el pel. Aleshores potser serà el moment de buscar a les videoteques de TV3 i que vegin el vídeo de la entrevista que han ofert avui a “Els matins de TV3” i que es disculpin.
Albert Castany.
Montgat, 30 de novembre de 2009.
Canvieu el titular del ministeri, canvieu una feblesa humana per una altra, i la resta concorda tota.