Aquest matí he assistit a l'inici de campanya en pro de les consultes sobre la independència de Catalunya convocades pel 13 de desembre. Pel seu format sobri i pel seu contingut profundament democràtic i patriòtic, ha estat un veritable acte de dignificació de la causa de la llibertat de Catalunya.
Les més de tres mil cinc-centes persones que ompliem el centre de convencions del Fòrum de Barcelona respiravem un ambient de complicitat profunda, de determinació cara als objectius marcats, de responsabilitat pel moment que viviem, ens sentiem membres d'un poble en marxa, "sense místics, ni grans capitans", com canta Raimon. Assegut a la darrera fila, al costat de Xavier Mir, he reconegut molts rostres amics, gent d'arreu del país que ha fet el pas de convocar la consulta sobre la independència al poble on viu, assumint el repte de parlar a la seva gent.
Els parlaments de Carles Móra, Víctor Alexandre, Ramon Vilalta, d'en Titot, dels portaveus de les coordinadores locals, sintonitzaven amb els anhels dels qui els escoltàvem. El gest, gens simbòlic, de pagar deu euros d'entrada per finançar l'acte i la campanya engegada per la Coordinadora Nacional és il·lustratiu de la determinació amb la que hom afronta el compromís adquirit: la independència ens l'hem de guanyar a pols, amb les aportacions personals dels qui hi creiem. Com han remarcat diversos dels intervinents, en aquesta campanya hi falta el Cap i Casal de Catalunya: Barcelona (i les grans ciutats de l'àrea metropolitana, i Tarragona, i Lleida) estan governades pels partits adictes a l'ordre establert i responen amb animadversió gens dissimulada a les propostes democràtiques per poder expressar el dret del poble català a decidir.
La "dignitat de Catalunya" de que parla l'editorial de la premsa d'ordre és una impostura: allò que realment mou aquests mitjans a defensar l'Estatut és la seva bel·ligerància contra la independència. El PSC(PSC-PSOE) capitalitza l'efecte mediàtic per mirar de desactivar les consultes, només cal llegir l'edició dominical del Periódico (amb entrevista a José Montilla a quatre planes) per entendre-ho així. Com va succeïr aquest estiu arran de l'avinença del Govern de la Generalitat a les condicions de finançament dictades pel Govern espanyol, la pressió mediàtica va ser brutal, però d'efectes passatgers: la continuïtat de l'espoli és la crua i tangible realitat. Simulant una batalla heroica en pro de l'Estatut no poden ocultat que la dignitat de Catalunya rau només en la seva llibertat.
