AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
-I ara? Que encara t'agraden tots dos? -Uff, no sé, és tot tan contradictori... -I do? -Si, me'ls estimo a tots dos... -Doncs n'hauràs d'escollir... -No sé, l'un és tan... i l'altre tan... -I la teva família que hi diu? -És clar que volen al Rubén Martínez, és del mateix poble i tot... i Martínez! -Ja però tu? -També me l'estimo... és això... de la família gairebé... -I l'altre? -En Ferran... -És diu Colomer-Barceló, oi? -Si.. -A mi em sembla un tiu molt interessant, amb una història molt... "història", i a més és català... -Si, i no es queda pàlid cada cop que em veu... té sang a les venes! De fet tot ell sembla un sistema circulatori... -Doncs ara que ho dius... -Encara que l'altre és tan transparent, tan càndid i immaculat... -Transparent i immaculat? Això serà a primera vista, però... -Ja... -Bé, sigui com sigui t'hi hauràs de decidir que la boda és d'aquí uns minuts i encara has de fer les targetes... quines inicials hi posaràs? -Doncs...
-No sé... el Rubén Martínez o el Ferran Colomer Barceló...? -Doncs tu diràs... R.M. ó F.C.B...
josepselva |
diumenge, 29 de novembre de 2009 | 21:52h
Potser no tothom entendrà el teu cor dividit, tampoc cal que en tinguis dos. Estimar és fidelitat, fidelitat no és exclusivitat. Un sol cor sensat és prou per estimar.... dos equips Et felicito per la teva capacitat d'integrar allò que, aparentment, és contrari. Avui estaràs contenta perquè ha guanyat en Ferrán, un altre dia gaudiràs de la victòria d'en Rubén. Veus? en això jo no podria fer com tu.
No: patiment doble!! I al final ni amb l'un ni amb l'altre... que si juguen per separat i en igualtat de condicions, encara... Però si hi juguen junts -o enfrontats- en la teoria la dualitat potser comprensible, però en la pràctica no s'hi podran avenir; i en això, fins i tot els empats són derrotes, i les derrotes, pèrdues...
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Potser si tingués dos cors...
Et felicito per la teva capacitat d'integrar allò que, aparentment, és contrari. Avui estaràs contenta perquè ha guanyat en Ferrán, un altre dia gaudiràs de la victòria d'en Rubén. Veus? en això jo no podria fer com tu.
No: patiment doble!! I al final ni amb l'un ni amb l'altre... que si juguen per separat i en igualtat de condicions, encara...
Però si hi juguen junts -o enfrontats- en la teoria la dualitat potser comprensible, però en la pràctica no s'hi podran avenir; i en això, fins i tot els empats són derrotes, i les derrotes, pèrdues...
Salut!