AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Ni en els més casposos acudits d'aquells que començaven amb allò d'un "Inglés, un francés y un eppañol"(on l'esppañol -oh! sorpresa- sempre hi guanyava, és clar) ...
-Carinyo, ahir de vesprà tinguè una experiència... com t'ho podria dir? ni els millors relats de kafka... -I ara? -Un valencià, una madrilenya i uns culés... en xm2 veient un Barça-Madrid a una penya blaugrana a València... raro, raro... -Raro? El valencià del València, la madrilenya del Madrid, i els culés, catalans... oi? Ben senzill... -És clar... és clar que no!!! que no era tan senzilla la cosa... -Ah no? El valencià del València... hasta ací anem bé? -Si, és clar, però ahir... era del Barça... -I els culés de la penya... eren catalans? -Si i no, és clar, valencians, però catalans... o només valencians?... o només catalans? o tot plegat? no, sé, però de blavers no n'hi havia... (crec) -I la madrilenya era del Madrid? -ejem, ejem... en fi, com t'ho podria explicar... pués mig-mig, que té una deria culé molt forta, però una fibra blanca molt arrelada... un dubte irresoluble...
-Ah, així pués o és com "un perro verde" o està com "las maracas de machín"...!
-"Lo qualo?" -Si, vaja, que és rareta, rareta... -No, rareta no, rarassa! T'explique la jugada: marca el Barça... -Si...? -Els culés criden d'alegria, el valencià es felicita pels germans i la madrilenya... -??? -Pos depén... A veure, ella volia un empat i la festa en pau, que les golejades en aquest casos li sobren... però clar, les cares llargues dels culés allà l'haurien entristit... però després havia de tornar a casa... -Així pués? -Si el Barça guanya, la lliga és posa interessant... canvien les tornes... però després a can Cibeles...
-I la madrilenya que volia? -Res, vulgués el que vulgués mai ho hauria pogut tenir tot... - I açó? -És clar, no podien guanyar els dos... potser en realitats paral·leles virtuals...
-I... dic jo, potser si canviés d'equips, i si els deixés a tots dos? -Ai, bonica! ja diuen que es pot canviar de religió, de partit polític, de parella i de sogra, de casa, de país... però mai d'equip de futbol... i si damunt en tens dos...!
-Pués ho té ben fotut... ni en gaudeix ni deixa de fer-ho... vaja, que ni si, ni no, ni blanco ni negro (ni grana) ni todo lo contrario... - Ben fotut... "Y tu que lo digas" si és que: "no se puede amar a dos, que aunque tu sientas que dos amores llenan tu vida, te encontrarás que con ninguno las alegrias disfrutarás..." que ja ho cantava la Sandino...
- Va! no cantes ara, que ho fas de pena! Bé, i al final... qui va guanyar? -el Barça... -I la madrilenya? -Rara, contenta i trista... no sabia quina cara posar-hi...
-Però, dic jo, que... de fet, també hauria pogut anar a vore el partit a una penya blanca... -Ja li vaig preguntar, però deia que... -Si? -Que ni hablar del peluquín! Queuna cosa és que encara s'estime el seu equip de sempre, i una altra combregar amb espanyolistes recalcitrants, anti-catalanistes, de dretes, i de ben segur blaveros...
.....una penya blanca a València? Ni boja! I menys un Barça-Madrid!
-Açó t'ha dit...? -Si, i en un català que el cambrer es pensava que parlava amb el mismíssim Pujol...
-El jugador? -No, el president, que l'altre porta una "Y" -A on? -A l'entrecuixa... que anit anava ben pujaet...
-Bé, i finalment va celebrar el gol o no? -Pués jo la vaig vore una mica immòbil... com congelada... amb eixe rictus del que se n'alegra i a la vegà li sap mal però tanmateix voldria celebrar-ho...
-I els altres? perquè mira que tan envoltada de culés... -Els altres res, si amb el català tan oriental que gastava... ja dic: la xiqueta pareixia, parlant, el mateix Pep... -Ventura? -No, Guardiola! -Ai si! mira que va de guapo sempre i tan "maqueao"... tan ben plantat... que li cau el "tratxe de categoria" !!! I no com a altres que ens ronden per ací...!!!
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
