Aquest diumenge hem pujat per segona vegada al pou de glaç de l'estany de can Roca (vegeu la crònica del primer dia en aquest altre apunt) per continuar la feina bàsica que permetrà la rehabilitació d'aquest element del patrimoni històric de Pardines. Avui hem fet tasques de desbrossament de l'entorn del pou i hem col·locat una doble cinta al perímetre, de forma provisional, fins que no es pugui emprendre un tancament més contundent, amb filferro i estaques. No hi hem estat gaire més de dues hores, però com que erem una vintena i anàvem equipats amb un parell de serres elèctriques i unes quantes més de manuals, aviat hem fet el que haviem de fer. A més, avui el fred era força més intens que ara fa quinze dies, quan encara gaudiem de l'estiuet de Sant Martí que es va allargar fins ben entrada la segona quinzena de novembre. Abans de marxar, ens hem fet, com l'altra vegada, la foto de grup que veieu aquí al costat. Ara tocarà als experts de decidir quin tractament cal fer amb el fons del pou de glaç i d'intentar esbrinar-ne l'antiguitat, que és un misteri. També correspondrà a les administracions (l'Ajuntament o la Diputació de Girona o la Generalitat) col·locar algun plafó per senyalitzar el camí d'accés al pou i algun rètol explicatiu de la seva rellevància, com el que ja hi ha a la bifurcació de la pista que puja cap a l'Orri Vell.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Aquest diumenge hem pujat per segona vegada al pou de glaç de l'estany de can Roca (vegeu la crònica del primer dia en aquest altre apunt) per continuar la feina bàsica que permetrà la rehabilitació d'aquest element del patrimoni històric de Pardines. Avui hem fet tasques de desbrossament de l'entorn del pou i hem col·locat una doble cinta al perímetre, de forma provisional, fins que no es pugui emprendre un tancament més contundent, amb filferro i estaques. No hi hem estat gaire més de dues hores, però com que erem una vintena i anàvem equipats amb un parell de serres elèctriques i unes quantes més de manuals, aviat hem fet el que haviem de fer. A més, avui el fred era força més intens que ara fa quinze dies, quan encara gaudiem de l'estiuet de Sant Martí que es va allargar fins ben entrada la segona quinzena de novembre. Abans de marxar, ens hem fet, com l'altra vegada, la foto de grup que veieu aquí al costat. Ara tocarà als experts de decidir quin tractament cal fer amb el fons del pou de glaç i d'intentar esbrinar-ne l'antiguitat, que és un misteri. També correspondrà a les administracions (l'Ajuntament o la Diputació de Girona o la Generalitat) col·locar algun plafó per senyalitzar el camí d'accés al pou i algun rètol explicatiu de la seva rellevància, com el que ja hi ha a la bifurcació de la pista que puja cap a l'Orri Vell.
