ferranfalco |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 21:12h
Jo no hagués votat la modificació de llei de l'avortament. La qüestió que les noies menors d'edat puguin avortar sense ni dir-ho als pares, sé que té arguments per a segons quins casos, però no crec que hagi de convertir-se a text legal. M'amoïna i no m'agrada, digueu-me conservador en aquest cas, que s'expliqui amb naturalitat que quan nosaltres érem adolescents passàvem per diferents etapes - la de menjar llaminadures, la de fumar d'amagat, i la d'estrenar-nos amb alguna parella- i que ara les noies porten a la mateixa bossa les "chuches", el tabac i els preservatius. Aquesta suma d'etapes en una de sola, em sembla que no és bona. Que segons què toca segons quan, però que tot alhora, escurça la necessària maduració de la personalitat.
Deixem-ho aquí. Jo, deia, no hagués votat el text de la sra. Aído. Crec que s'ha de governar amb equilibri, i estic convençut que la majoria de pares i mares -votin el que votin- no veuen clar aquest "campi qui pugui" que sembla que s'imposa. Per exemple, en el cas de les píndoles del dia després. Diran el que vulguin, però aquesta mesura -que defenso en la teoria-, no s'aplica com caldria. Havia de ser, això deien, una mesura extraordinària que requeria la reflexió sobre què havia passat que conduïa a prendre-la, i ara és un mètode ordinari anticonceptiu.
Això és el que penso: avortament, sí, però amb reformes de la llei que no incomodin els qui hi estem a favor però ens hi acabem posicionant amb reserves en veure que, o anem massa ràpid, o no tenim en compte que segons què cal explicar-ho molt millor.
Dit tot això, el que em sembla fóra de lloc és la posició oficial de l'Esglèsia. Diuen als diputats que són pecadors i que si volen combregar hauran de penedir-se públicament del seu pecat....mentre dispensaven hòsties consagrades als dictadors de mig món. Bono ha estat bé en recordar-los-ho.
Un país no pot anar bé si es governa des dels extrems. Si tot es redueix a la caricatura dels bons i els dolents. Per això no anem bé. Gens bé.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
