carme.laura |
dimecres, 2 de desembre de 2009 | 09:00h
Mitjans de comunicació, formacions polítiques, entitats culturals, Federació i Associació de Municipis, fundacions, associacions sindicals i empresarials de Catalunya s'han adherit a l'editorial dita "La dignitat de Catalunya" com si d'un manifest es tractés.
I aquesta és la qüestió, és un manifest que té una peculiaritat, la de concretar el mínim comú de la varietat de sentiments de la societat catalana, la d'exigir respecte a la seva dignitat com a poble.
En el conjunt de veus hi ha un silenci estentori, el dels bisbes de l'església catalana. No se sent la seva veu, no se sap de la seva adhesió o si el seu mutisme és indiferència o rebuig.
En un document de 21 de gener d'enguany de la Conferència Episcopal Tarraconense, els bisbes digueren : "Aquesta és la nostra societat, aquesta és la que ens estimem, no perquè la trobem millor o pitjor, sinó senzillament perquè és la nostra..." . Aquesta societat o part d'ella hauria volgut escoltar la veu dels bisbes catalans recolzant la dignitat de Catalunya.
