«Espanya, davant la impossibilitat de tornar a fer servir la por com a element dissuassori ens convida a fer batalla per l'estatut (i no per la independència) i ho fa amb la publicació d'editorials conjunts a una sèrie de diaris. Espanya posa en boca nostra que la defensa de "La dignitatd de Catalunya", que el catalanisme, és la defensa de l'Estatut. Un Estatut que no deixa de ser el que són tots els estatuts: un contracte de submissió a Espanya.»
Albert Vila |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 16:57h
No sé quina és la gènesi de l'editorial conjunt; no crec que tardem gaire a saber-ho.
Tot amb tot, és possible que l'aprenent de bruixot n'hagi fet un gra massa. La invocació a la 'solidaritat catalana', encara que l'escriguin en minúscula, no es fa debades: hi ha qui pot prendre-se-la seriosament.
Si l'editorial serveix per desvetllar consciències adormides, encara que només sigui per reivindicar l'Estatut del Ribot, jo el dono per bo, perquè res no m'impedeix - com he fet en aquest mateix espai blocaire - denunciar-ne les insuficiències i afirmar que, d'una vegada, cal anar més enllà.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Tot amb tot, és possible que l'aprenent de bruixot n'hagi fet un gra massa. La invocació a la 'solidaritat catalana', encara que l'escriguin en minúscula, no es fa debades: hi ha qui pot prendre-se-la seriosament.
Si l'editorial serveix per desvetllar consciències adormides, encara que només sigui per reivindicar l'Estatut del Ribot, jo el dono per bo, perquè res no m'impedeix - com he fet en aquest mateix espai blocaire - denunciar-ne les insuficiències i afirmar que, d'una vegada, cal anar més enllà.