Coincidisc amb Paco Camps. A la Fira Egètica de València, no s’entengui malament.
Un tumult de gent, tratxada com ell, rodejant-lo. Sèquit i seguretat, cares que no conec però que em sonen de pel·licules de sopars del Padrino, somriures, encaixades.
Ell, Paco, és el centre i s’arremolinen al seu voltant l’entourage que arrossega, i l’univers mes proper, de satèlits de premsa gràfica, sense llum pròpia, simples manats que llençen flashos sobre l’estrella fosca, il·luminada per una llum estroboscòpica que en congela els moviments. S’acosten obsequioses i servils mans, a la ma que gronxa el bressol de la Cumunitat, mà ben poc monacal, d’interessos ben materials.
M’hi barrejo poc barrejat -no porto tratxe ni corbat- i el folrre polar -que fa fred al meu poble,- sobrer aqui, em balla penjim-penjam entravessat sobre el muscle i, ves per on, Camps se gira i lo meu folrre i son tratxe per un moment galantejen i es freguen. Res d’especial n’olore a la meua màniga, que la tela flirtejada pot i deu ser noble i cara, neta, però no te perquè ser noble ni la cara ni el cos que la du, ni neta la seva gestió, sense que per això el tratxe sigui de menys qualitat ni s'envileixi amb olor de peix passat.
Però tot plegat si que surt car, i son temps de vaques magres. No us n’havieu adonat? Segur que sí, pero los alts càrrecs no.
Han vingut amb no menys 12 cotxes de gama ultra-alta, tots ells Audis i BMW’s. Els xofers la fan petar a fora, al peu dels vehicles oficials que han aparcat just davant la porta reservada a no aparcar. Menys mal que es tracta d'una fira d'energies renovables!
Juntament amb les unitats lleugeres de VHS i les Nikon, amb teleobjectiu, flash i motor de multi-exposició, que no paren, com gosos mansois, de seguir d’estand a estand al President, no han vingut les carxofes, la verdura a banda. Es veu que no hi ha res a dir ni a preguntar i res li pregunten, ni cal, nomès la legió de constructors d’imatges interessades el segueixen com llebrers.
He estat molt a vora del poder i no m’ha contaminat, he fregat el poder i no m’ha fet cap osca, he vist el poder i no m’ha impresionat. M’impresiona molt mes que hi hagi qui vulgui viure a l’entorn del poder, ser-li servil, totemitzar-lo.
M’impressiona veure tans mesells a qui enamoren els timadors.
El tratxe que no porto és de mes categoria.
Que no hem coincidit per ben poc al sarau futbolístic del mes, vist des de les terres del Túria! ("cuando tu vas yo vuelvo"! que ja ho deia la cançó!)
Ara que, per fregar-se -i no morir contaminat per la pesta porcina- amb el menda del tratxe, al sarau que hi vas anar tu... ja s'ha de tenir un parell de balons de futbol ben posats o una salut de ferro que ni els del "clàssic" d'ahir.
Salut.