No hi ha manera, no t'en pots desempallegar. Es una creu per tota la vida. Aixó es el que m'ha vingut al cap al llegir la noticia de que la Conferència Episcopal, no ex-comunicarà en els diputats que votin a favor de la llei d'avortament sempre que manifestin públicament el seu penediment, evidentment després de passar pel confessionari i combregár.Que hem de fer per sortir-nos-en?. ¿Es que els bisbes ja no respecten res? Antigament a la mínima t'ex-comunicaven, sinó que els hi preguntin als anglicans, luterans, etc.... On es la seriositat de la Santa Mare Església?. Si la apostasia es un camí plé de mines anti-persona, com ens ho hem de fer?.
En els diputats/ades, només els hi queda una sortida, no anar a confessar-se, ni combregar, i no fer cap acte públic de penediment. I segurament ni per aquestes, sempre diran que algú els a vist a la negra nit picant a la porta d'una Església per confessar-se d'amagatotis, encara que tothom sapigá que anar, avui en dia, de nit a picar a la porta d'una Església, et pots trobar envoltat de mossos d'esquadra pensant-se que ets un lladre que vol entrar a robar.
La crisi apreta, deuen pensar, i no esta la cosa com per anar perdent abonats. Conclusió, el penediment ho curà tot, a més si els hi surt bé la jugada la properà Setmana santa serà tot un éxit de diputats amb barret del KKK.
O com apostatar i no morir en l'intent...
"La crisi apreta, deuen pensar, i no està la cosa com per anar perdent abonats"
Molt bo l'apunt!!!
Salut.
petons!