cbort |
divendres, 27 de novembre de 2009 | 19:37h
He estat a punt de no escriure res sobre l'editorial conjunt d'ahir. N'estic molt satisfet. Calia. Per bé que per a mi és un editorial massa "constitucional", en la línia de creure encara en aquella constitució del 78 que vaig votar i en la qual ara ja no crec com a marc de convivència o, dit d'una altra manera, per construir Espanya, que no és altra cosa el que significa aquí la paraula convivència. Amb tot, n'estic satisfet. Jo i molts més, òbviament, atesos els nombrosos suports que ha rebut aquest "manifest" unitari.
Una unitat aconseguida no pas pels polítics del país, de la nació, sinó per la premsa i de retruc per totes les entitats que s'hi han adherit. Els polítics encara no fa gaire discrepaven sobre una possible manifestació preventiva, sobre si els membres del TC havien o no de dimitir, sobre si calia o no esperar la sentència..., és a dir, feien política de curta volada en un moment que el país actiu, el país conscient ja sabia la magnitud del que estava en joc.
És positiu que la'anomenada societat civil hagi reaccionat, perquè demostra que el que diu l'editorial és cert, que no som un poble esmorteït i mansoi; però ara cal que la unitat política esdevingui un fet compacte com va succeir en un altre moment històric capital amb la Solidaritat Catalana (1906)
Finalment, permeteu-me expressar els meus dubtes sobre si ha de ser el President de la Generalitat qui ha de liderar la resposta, perquè el lideratge ja l'ha perdut davant de la iniciativa de la societat civil. (ell i la classe política) El lideratge ja és del país. I això és bo.
Alguns d'aquest diaris són els mateixos que parlen (parlaven) de radicalisme i de fonamentalisme quan es tracta de defensar Catalunya (en particular La Vanguàrdia, i el Sr Abián; no llegeixo El País, des de fa anys, ni El Periòdico que ja sabem què dirà abns d'entrar a rotativa).
I els partits són els mateixos (en particular el Sr "José" Zaragoza, i el Sr Joan Ferran el de la crosta catalanista) que desautoritzaven manifestacions perquè segons ells pressionaven el Tribunal Constitucional.
Lliçó: L'editorial intenta ser un fre a l'onada per la independència !
Suposo que ja saps que tots aquests diaris estan subvencionats. I que la idea del Gran Titular prové de dos Nadals, un al Periódico i un altre al Govern, i els dos insignes sociates.
Vaja, que de societat civil ben poc. Per mi significa dues coses: que el PSC està nerviós per una possible sentència que no pugui defensar prou i marca paquet ara, quan ja és massa tard però quan tampoc compromet a res, i després, que ja entrenen la resposta a la sentència, que serà, no ho dubteu, lloada fins a la nàusea sigui quina sigui.
No ens deixem engatussar més, vinga. Defensar l'estatut, a aquestes hores? per a què?
No se m'escapa qua la iniciativa ja estava precuinada de fa temps i de ben segur que tots els polítics de primera fila ho sabien i potser alguns hi van participar. I tant! Tanmateix és una iniciativa que reforça el país, és un fet d'afirmació nacional a l'entorn de la defensa d'un estatut que pot considerar-se eina útil o gens, però és l'engruna de poder de què disposem i si diem col·lectivament que no ens toquin ni un pèl (encara que sigui l'únic) ens estem afirmant. I ho fem de forma transversal (dreta, esquerra, patronal, sindicats, col·legis professionals...), i això és molt positiu.
Més que defensar l'estatut, defensem, com diu l'editorial, la dignitat de Catalunya. Que va molt més enllà.