rpala |
divendres, 27 de novembre de 2009 | 11:27h
Ara fa tres anys que posàvem en marxa des d'aquesta casa el projecte Endeblocs. El primer bloc que va engegar màquines segueix sent el més exitós de tots els que tenim en la nostra humil escuderia: Rockviu, obra del magistral fotògraf Xavier Mercadé, que ja duu més de 322.000 visites. El segon va ser aquesta bitàcola que avui arriba al seu tercer aniversari registrant la feredat de 649 apunts i 146.112 visites (a la seva portada: si comptem el global d'apunts, en duu 216.164). Em sembla una xifra totalment astronòmica. Encara no ho tinc gaire clar, tot això que faig en aquí. És un bloc musical? És un bloc personal? És un bloc professional? És un bloc malalt? Ni idea. Només se una cosa: des que vaig començar a posar fil a l'agulla, Al darrera la nevera s'ha convertit en una de les coses que més m'agrada fer. Permeteu, doncs, que avui faci un exercici egocèntric i parli d'aquest bloc. [Més]Mai he estat molt partidari de separar la vida professional de la
vida en general (crec que la fragmentació feina-oci-vida privada és una
forma més d'alienació capitalista i tot això). M'agrada bastant la vida en general. Els que em coneixen –i pateixen abnegadament– saben bé que les agitacions que això comporta en tots els sentits. I la veritat és que
Al darrera la nevera em permet (gairebé) dur aquesta teoria a la
pràctica. Així doncs, avui toca fer una sèrie de llepades generals i endogàmiques per agrair aquesta fita.
Si aquest bloc té algun sentit, cosa que encara dubto, és bàsicament gràcies als seus lectors: moltes gràcies per ser tan freaks. Probablement sou el target mediàtic amb un perfil més indefinible del món (potser per això també sou persones especialment interessants). Estic content d'haver reunit un bon grapat de seguidors fidels o ocasionals. I ja avanço que de cara al 2010 Al darrera la nevera prepara algunes novetats. Hi ha moltes coses que em bullen pel cap: a veure quantes podem concretar.
Més coses. Els lectors d'aquest bloc saben que no acostumo a fer la pilota als meus jefes de l'Enderrock. Però per una vegada, ho faré. Perquè mai hauria pensat que en una empresa periodística em pagarien per, bàsicament, escriure el que em dona la gana sense parar atenció a cap criteri ni líniea editorial que no fos la que jo em marqués. I en aquest bloc, com a mínim, ho puc fer. Donar les gràcies també per extensió a tots els meus col·leguis redaccionals per aguantar les meves freqüents neures blocaires (i no blocaires).
Crec que també pertoca donar les gràcies a Vilaweb per la iniciativa dels blocs de MésVilaweb. Coneixo força gent que fa blocs fora d'aquesta santa casa i la majoria no tenen tanta receptivitat ni feed-back com els blocs que fem aquí. Això és així perquè Vilaweb és molt més que un blogspot o wordpress qualsevol: és una comunitat de persones que compartim alguns punts de vista sobre el país, el món, el periodisme... Això està molt bé. Està clar que potser els blocs de Vilaweb igual no tindran mai el disseny més molón del món ni les prestacions tècniques que ofereixen altres webs. Però per als blocaires d'aquest país ofereixen un intangible que no trobaran a cap altra plataforma.
Molt bé!
I aquí us deixo les estadístiques del bloc des de l'inici...
Entrades més visitades des de l'inici
Si aquest bloc té algun sentit, cosa que encara dubto, és bàsicament gràcies als seus lectors: moltes gràcies per ser tan freaks. Probablement sou el target mediàtic amb un perfil més indefinible del món (potser per això també sou persones especialment interessants). Estic content d'haver reunit un bon grapat de seguidors fidels o ocasionals. I ja avanço que de cara al 2010 Al darrera la nevera prepara algunes novetats. Hi ha moltes coses que em bullen pel cap: a veure quantes podem concretar.
Més coses. Els lectors d'aquest bloc saben que no acostumo a fer la pilota als meus jefes de l'Enderrock. Però per una vegada, ho faré. Perquè mai hauria pensat que en una empresa periodística em pagarien per, bàsicament, escriure el que em dona la gana sense parar atenció a cap criteri ni líniea editorial que no fos la que jo em marqués. I en aquest bloc, com a mínim, ho puc fer. Donar les gràcies també per extensió a tots els meus col·leguis redaccionals per aguantar les meves freqüents neures blocaires (i no blocaires).
Crec que també pertoca donar les gràcies a Vilaweb per la iniciativa dels blocs de MésVilaweb. Coneixo força gent que fa blocs fora d'aquesta santa casa i la majoria no tenen tanta receptivitat ni feed-back com els blocs que fem aquí. Això és així perquè Vilaweb és molt més que un blogspot o wordpress qualsevol: és una comunitat de persones que compartim alguns punts de vista sobre el país, el món, el periodisme... Això està molt bé. Està clar que potser els blocs de Vilaweb igual no tindran mai el disseny més molón del món ni les prestacions tècniques que ofereixen altres webs. Però per als blocaires d'aquest país ofereixen un intangible que no trobaran a cap altra plataforma.
Molt bé!
I aquí us deixo les estadístiques del bloc des de l'inici...
Entrades més visitades des de l'inici
- Inadaptats: aquesta remor que se sent... (3634 visites)
- Lupe Villar: torna el cor de rock (1720 visites)
- Musiquetes per la Bressola (1472 visites)
- 'Gresca catalana', festa sense complexos (1281 visites)
- Roger Mas versiona Paulina Rubio (no és broma) (1140 visites)
- Amadeu Casellas: URGENT (1138 visites)
- Manel: els millors professors europeus ja tenen disc (1134 visites)
- Rap en mallorquí contra tots els pronòstics (1126 visites)
- Les guerres dolcíssimes d'Ivette Nadal (1095 visites)
- Angelina i els moderns ja són aquí: "Amic meu" (1060 visites)
Seriosament, moltes felicitats. El meu té pocs mesos més que el teu, i aviat farè l'entrada 500. Sempre fan "il·lu", aquestes coses.
Una abraçada,
Xavier
Una crítica constructiva: l'ús exclusiu de llenguatge masculí en la redacció de les notícies, si més no en aquesta, cuidem les formes i així la resta no ens haurem de sentir excloses...
Salut i cultura.
Això, més que un bloc així o aixà, és un bloc de pedra picada.
De debò: un bloc de desgreuge de la infame crosta de merda que pesa sobre les òptimes musiquetes que sonen que tronen que es fan i es desfan a casa nostra i que tu ens estàs ajudant a escoltar i a sentir...
Per citar un dels que em vas fer descobrir:
"La vida són dos dies, cedir-la o lluitar-la, tu tries: t'arrossegues o somies!"
P4P
Eii, enhorabona, bona feina i endavant!
No sempre és té el temps que voldríem per mirar tots els blocs interesants que hi ha a la catosfera i a la endeblocsesfera...però tal com vaig dir en el seu dia, haig de reconéixer que...
M'agrada mirar el que hi ha al darrera la nevera.