La comunicació no ocupa el lloc que
es mereix ni a la política, ni als mitjans, ni als centres formatius ni
enlloc. Amb aquesta afirmació va començar la seva exposició el
periodista Manuel Campo Vidal a la 7a sessió de treball 10 en Comunicació
que organitzem un cop al mes des de la Fundació Escacc i que celebrem
al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La jornada que ens ocupa
tractava de la "Comunicació estratègica en el segle XXI", un tema sovint poc tractat i, encara més, poc valorat, però de gran trascendència. Segons Campo Vidal, estem travessant temps difícils, de grans canvis, i cal reflexionar. Una reflexió difícil, si es vol, per la velocitat que acompanya la comunicació, però necessària, al cap i a la fi.
Empreses, governs, líders, entitats,... l'avast de la comunicació estratègica és molt gran i "no es té en consideració", afirma Campo Vidal. I, va afegir que "el sistema educatiu va formar receptors d'informació, però no emissors", cosa que caracteritza tant el nostre país com l'estat espanyol en general, i que comporta greus problemes per la comunicació interna i externa de les organitzacions i dificulta la internacionalització de les empreses i entitats. Així mateix, un impediment més en què es troba aquest camp és la poca disponibilitat de les empreses per apostar per la comunicació estratègica i donar-li "la importància que es mereix".
Tothom ho sap, com no podria ser d'una altra forma amb el bombardeig d'informació que hi ha sobre el tema, però per si algú en tenia dubtes, ens trobem en temps de crisi, "temps de restriccions" en paraules del periodista. A la crisi econòmica cal afegir-li la psicològica. Un temps de canvis que comportarà la "revisió del mapa de la comunicació", va afirmar el periodista.
Així doncs, ens trobem de ple en la revisió del mapa de la comunicació a nivell internacional. Un mapa dominat per una accelerada concentració empresarial que comporta que la informació es difongui a partir d'unes poques veus que creen opinió global. A aquesta gran concentració empresarial cal contraposar-hi, però, un fet nou: Els mitjans individuals (sms, blocs, xarxes socials,...). Aquest fet provoca una capacitat de contraprogramació que ja ha tingut casos exemplificants, com és el dels atemptats de l'11M, on la contraprogramació va obligar a canviar l'opinió dels mitjans. Un altre cas que es va comentar va ser el dels atemptats de Londres, on imatges captades a través de dispositius mòbils van difondre's via blocs i van arribar a ser publicades al Financial Times, entre altres mitjans tradicionals.
Continua llegint a Escacc.
Comunitat Escacc:
