xcapdevila |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 02:49h
Pasqual Maragall, quan era president de la Generalitat, va fer una profecia que el temps ha convertit en realitat: "L'autèntic problema d'Espanya en els propers anys ja no serà el País Basc, sinó l'encaix de Catalunya". Ho va dir quan s'iniciava el llarg i esgotador procés de redactar un nou Estatut d'Autonomia de Catalunya que avui, sis anys després, encara segueix centrant les editorials dels diaris, els debats polítics, les deliberacions d'un tribunal polititzat i deslegitimat, i el malestar ciutadà.
El president Maragall no preveia les tensions que comportaria el frustrat procés de pau a Euskadi i tampoc que el seu atreviment d'impulsar una nova relació de Catalunya amb Espanya contribuiria a la desfeta del primer tripartit i a la seva jubilació anticipada.
El temps ha donat la raó a Maragall. Però ara ni ningú recorda aquella profecia, ni ningú fa res per capgirar-la. Catalunya és el problema d'Espanya. I Espanya no sap o no vol resoldre el problema. I els polítics catalans parlen però no fan res. Paraules quan necessitem fets. I els de Madrid demanen calma, diuen que ja en parlarem passat festes (després de 6 anys !!!) o reclamen acatar la sentència d'un Tribunal Constitucional indigne de ser la garantia de la Carta Magna d'un Estat de Dret.
Tots els diaris catalans de paper fan avui una editorial, insòlitament conjunta, per reclamar que es respecti la dignitat de Catalunya:
Som possiblement davant l'última oportunitat de creure que l'encaix de Catalunya amb Espanya era possible. Si tot va com tothom sospita que anirà i un tribunal caducat, segons la seva pròpia normativa legal, es carrega una llei orgànica aprovada per les Corts i refrendada per la sobirania popular -fet insòlit en 30 anys d'història democràtica- l'encaix és impossible.
Tot plegat, un bon argumentari perquè els catalans celebrem contents el Día de la Constitución Española, el proper 6 de desembre.
Adjunto en els arxius d'aquí sota tres articles, gens independentistes, que m'han semblat molt interessants i que recomano llegir a més de l'editorial conjunta dels diaris d'avui.
La meva modesta opinió és que els problemes enquistats que no tenen solució no han de ser considerats com a tals. El problema real és que falta conciència i coratge de tothom i lideratge d'alguns per voler veure-ho així i actuar en conseqüència.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
La meva modesta opinió és que els problemes enquistats que no tenen solució no han de ser considerats com a tals.
El problema real és que falta conciència i coratge de tothom i lideratge d'alguns per voler veure-ho així i actuar en conseqüència.
Falcato.