No es preocupi nooooooo, sempre em vol fer de mare i ja en tinc prou amb la meva! És normal quan es té una responsabilitat en l'àmbit professional que l'energia vital se'n vegi una mica ressentida. Sempre he mirat de controlar-ho, però hi ha moments que el cos es savi i pot més que un mateix. I el cos sempre guanya, llei de vida. Com ara, no li mentiria si li dic que és el primer moment de descans que tinc en 48 hores intenses, des de dilluns a la nit. Oi taaaant q no li exagero, i a més, aquests dos dies han estat el final d'un procés començat de fa uns mesos, a un ritme trepidant i exponencial....
Però bé, ara gaudeixo de la calma i em miro aquesta pàgina, que he tingut l'honor de poder agafar de mà quan ha fet l'embranzida final per presentar-se en societat ,i sap què, Sr Kulimandris? Que resulta que m'agrada!!! Encara no havia pogut pensar-hi.... He de fer un esforç per no intentar buscar-hi errades, m'he d'allunyar i ser un qualsevol que hi va a parar per casualitat, a través del google i que la mira per primera vegada, sense saber si ja ha nascut així o ha estat l'evolució d'una altra cosa diferent. O un lector de sempre, que ha de patir la sorpresa del canvi sense sospitar res....
M'ha costat més d'un dia, segurament 2, però fa uns minuts ho he aconseguit, m'he endinsat en la nova estructura, he clicat uns quants interiors, he vist un vídeo, m'he llegit l'article d'opinió... Vaja, m'hi he perdut una estona, com un desconegut més que la visita. M'encanta perdre'm Sr Kulimadris, quan tinc temps sempre em perdo. Vostè no? Aiiii, no sap el que és perd!! Em perdo per la ciutat, em perdo dins un llibre, m'endinso en una web, en una pel·lícula, dins una mirada...
Ara sí, ara quan penso com ha anat tot, ara sí, ara tinc sensació de vertígen, de que tot ha anat molt ràpid, una sensació que es contraposa amb la que tenia fa una dies, quan se'm feia més feixuga l'espera, els contratemps, la incertesa. No sóc capaç de saber quina és la certa. Vostè em diria que segurament les dues, que els éssers humans som molt més sensacions del que ens deixem ser.
Estic feliç. I li explico a vostè, que em llegeix sempre, perquè en el fons aquest bloc és seu. I em penso que em costarà dormir avui. I ha guanyat el Barça. I ara algú em mira i em somriu amb tendresa.
I tanco els ulls, i els colors de la funda nòrdica se'm queden a la retina: taronja,gris, negre i blanc.
Bona nit, Sr Kulimandris!
