Com ell, crec que les consultes han de ser un acte de desobediència, d'emplaçament democràtic a l'Estat, i en aquest sentit, és interessant la postura de l'ajuntament de Sant Pere de Torelló, comprometent-se amb les consultes pràcticament, i han de servir per avançar en la lluita per la independència de tota la nació, els Països Catalans.
Consultes. Il·lusió, però molts dubtes encara
Intentant fer prospectiva, hi ha molt d'interès per a saber si les vora ja dues-centes consultes en marxa o en projecte en poblacions catalanes, seran a la llarga unes consultes “de costellada”, o de trencament amb els estats espanyol i francès, amb tot el que això comporta.
No vinculants
Aquests dubtes són de difícil resposta. El que ja se sap, és que les
consultes i les coordinadores locals que les promouen, agrupades en la
Coordinadora per la consulta sobre la Independència s'han dotat d'un
protocol que es pot trobar al seu lloc web en què es recomana que els
ajuntaments no prenguin part en el procés organitzatiu, amb l'argument
que fer-ho podria suposar l'anul·lació del procés per part de la
justícia espanyola. Això és autolimitar-les d'entrada a ser unes
consultes merament simbòliques, que haurien d'obrir la porta a una sola
consulta per a tot el territori, sense especificar allò que en aquest
cas sí caldria definir explícitament sense recórrer a l'expressió
“nació catalana” que en termes jurídics potser vol dir una cosa
diferent que en termes històrics o polítics.
Cal preguntar-se si aquest plantejament l'únic que està fent és intentar inútilment posposar el xoc. En l'estratègia independentista l'enfrontament amb l'estat és inevitable, independentment de les formes mitjançant les quals aquest enfrontament es manifesti. És cert que, ben orientades, les consultes podrien suposar un exercici de desobediència del tot desitjable, exercici que de ben segur contribuiria a impulsar un procés de ruptura. Tot plegat, però, sembla encaminat a evitar que els regidors i els partits del sistema hagin d'assumir cap compromís real, fent que tot plegat es continuï movent en paràmetres de gestos i simbolismes, tant de moda actualment amb les campanyes via Facebook i al bloc de torn.
Tot plegat, consultes no vinculants, amb eleccions autonòmiques al Principat just en acabar-se, posen molts dubtes sobre la veritable voluntat de sacrifici i de resistir de bona part d'aquest “sobiranisme” d'última hora. Un sobiranisme que si bé es basa en un real sentiment independentista estès i present al si de la societat catalana, no deixa de ser massa recent en alguns casos (pràcticament no hi ha partit que no tingui sector, plataforma o iniciativa “sobiranista”) per no plantejar dubtes d'oportunisme malgrat la indubtable bona fe de la massa social que hi dona suport.
Un risc a considerar és, certament, que es confiï en partits i estructures que estan gestionant l'autonomia tota aquesta efervescència, i que podent-la posposar indefinidament, sobretot si la bossa sona i tenen responsabilitats de gestió a partir de les eleccions: CiU es frega les mans amb la “redempció” que la participació en les consultes els pot suposar en termes de rèdits electorals, i ERC té destacats membres (Uriel Bertran, entre d'altres) en llocs de rellevància de la Coordinadora. Unes dades que cal prendre en consideració i amb la prudència necessària.
Superar les divisions estatals o reforçar-les?
Si bé bona part de la propaganda de la Coordinadora mostra el mapa del
conjunt de la nació en el material editat, tant en els textos d'aquesta
com en la pregunta que es proposa (“Està d'acord que la Nació Catalana
esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat
en la Unió Europea?’") no s'esmenta en cap cas els Països Catalans com
a objecte/subjecte de les consultes.
A part del caràcter excloent que té una pregunta que, innecessàriament, mencioni la UE com a indestriable, si les consultes no són vinculants, és perquè es confia, des de la Coordinadora, en un referèndum vinculant que seria per a la Comunitat Autònoma de Catalunya, fet que es pot qualificar de contradictori amb l'èxit de l'estratègia seguida fins ara, que s'ha basat en bona mesura en haver-se centrat en els municipis. I és aquest fet, la base municipal amb perspectiva nacional, la que ha acostat la participació i l'interès a la població, i la que a més permet traçar una estratègia de construcció nacional. És des dels municipis que podem bastir una xarxa d'abast nacional, molt més que no pas des de divisions administratives més artificials com les comunitats autònomes espanyoles i o els departaments francesos. És molt més probable que municipis del País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent o fins i tot la Catalunya Nord impulsin consultes per la independència, que no que ho faci qualsevol dels seus parlaments o governs autonòmics o el departament francès.
En definitiva, la gran virtut d'aquestes consultes ha estat demostrar el potencial que té el municipalisme i el camp per recórrer que obre en la perspectiva de l'articulació política i social dels Països Catalans.
Un repte organitzatiu
Certament, i malgrat algunes lectures precipitades que s'han fet, es fa
difícil pensar que s'estigui a les portes de la independència. Es pot
dir que les victòries de debò no arriben fàcilment. I no descobrim res
a ningú si diem que la lluita independentista als Països Catalans
pateix, essencialment, de manca d'organització, en el sentit bàsic del
terme, de manca de moviment estructurat. Aquest fet impedeix saber en
quin sentit anirà tot l'esforç que aquests dies s'està fent. Només cal
veure la desena llarga d'entitats que conformen la Coordinadora per la
consulta sobre la Independència per a veure'n el caràcter heterogeni (i
no precisament en un sentit positiu i pluralista), i per tant, la
imprevisibilitat de tot el procés.
En definitiva, molts dubtes encara per saber si es tracta de consultes que contribuiran a vertebrar un moviment polític i institucional disposat a defensar la voluntat popular davant la imposició, i per tant, disposat també a practicar la desobediència; o, si per contra, com passa amb els partits de les seleccions esportives, tot plegat acabarà quedant-se en unes simpàtiques “consultes de costellada”.
la prova és l'entusiasme amb què han rebut la lamentable editorial conjunta defensant l'estatutet
Trobo significatiu que 4-5 militants d'endavant hàgin expressaten públic els seus dubtes o rebuig a les consultes i en canvi l'organització en bloc no les hagi desautoritzat, o que a Vilafranca hagin decidit finalment donar-hi suport explícit
Podries explicar en quin moment algú s'ha posicionat en contra de les consultes?
Gràcies.
Evidentment tothom té dret a plantejar les seves reflexions, tota aportació és interessant, però jo sempre he cregut que aquest procés té virtuts que cal aprofitar. Moltes mancances evidents i dubtes, però penso que cal fer un exercici de realisme en clau de ruptura i donar suport a les consultes, encara que no siguin com a nosaltres ens agradaria que fossin.
La principal virtut és la capacitat de situar el dret a l'autodeterminació enmig del debat polític, i sobretot des de l'EI hem de fer pedagogia no només en clau nacional, sinó per aconseguir fer possible que ben aviat es facin consultes per exemple sobre la MAT. El moviment anti-MAt està seguint molt atentament aquest procés i ja hi ha veus que asseguren que properament hi haurà un referèndum en algún municipi sobre aquesta infraestructura, i això ho està pivotant l'entorn de l'EI
tots han defensat el Sí, però han alertat sobre els dubtes que molst compartim
Però hem d'anar més enllà de l'anècdota i en aquest sentit el que cal fer és que tots i totes les regidores de la CUP, així com tots els nuclis del país on hi hagi una CUP, que pressionin i tensin la corda, tot forçant als ajuntaments a cedir instal·lacions municipals, desobeïnt així la legalitat de l'estat i portant la desobediència civil fins al límit.
Crec que ara és un moment prou important políticament i l'EI ha de ser conscient de la seva responsabilitat històrica, per això no comparteixo certs plantejaments carregats d'un excés de puresa ideològica pròpia de l'esquerra europea intel·lectual i acomodada. Cal seguir l'exemple de l'esquerra rupturista a l'Amèrica Llatina, que lluny de pureses i utopismes elitistes, están avançant en la conquesta de la revolució.
cal fer és que tots i totes les regidores de la CUP, així com tots els
nuclis del país on hi hagi una CUP, que pressionin i tensin la corda,
tot forçant als ajuntaments a cedir instal·lacions municipals,
desobeïnt així la legalitat de l'estat i portant la desobediència civil
fins al límit."
Home, em sembla que això és una de les coses que es demana a l'article d'en Jaume públicament i que altres també havien estat demanant. Molts han ignorat totalment aquest aspecte fins que l'alcalde de Torelló no ha dit que l'ajuntament hi donaria suport. Ara s'apunteu al carro de la desobediència? Ja era hora!
L'últim paràgraf és d'una demagògia alarmant. Al desqualificatiu sovint utilitzat de "puresa ideològica" (que algú hauria de desenvolupar una mica més algun dia), ara s'afegeix el de "esquerra europea intel·lectual i acomodada", que crec que estaria bé que expliquessis millor.
Aquest comentari és una broma o te'l creus de veritat? A alguns us tenen extremament desinformats. Fins i tot de les decisions que es prenen al si de l'EI.
I sobre l'últim paràgraf del meu darrer comentari, bé, la demagògia és una pràctica que intento no conrear, tot i que de vegades cometo errors com tothom, simplement expresso la meva opinió. I en aquest sentit t'aconsello la lectura d'un interessantíssim article de Alba Rico penjat a llibertat.cat. Es refereix a les classiques dissertacions de l'esquerra europea, i jo coincideixo totalment amb ell. Simplement es tracta d'un humil exercici d'autocrítica, l'esquerra europea té un complexe de superioritat ideològica que l'acostuma a instal·lar en un torre d'ivori, enmig d'una mena de supremacía intel·lectual elitista que l'acostuma a allunyar de la realitat de les classes populars. I és en aquest sentit que crec que hem d'aprendre molt de les experiències socialistes
llatinoamericanes, sens cap mena de dubte molt més avançades que les esquerres europees, i sobretot molt més connectades a la seva realitat social. Són gent pràctica, que treballa, analitza i actúa, i no están paralitzats per una inacció en clau purista.
Com dèia, crec que és bo que practiquem l'autocrítica, que analitzem els innumerables errors comesos i analitzem perquè estem en la situació que estem, en definitiva, humiltat, paciència i molta feina a fer.
caldrà esperar amb paciència que deixis d'interpretar segns les teves particulars fòbies sectàries