El Tebac va iniciar l'aniversari dels trenta anys amb un Marivaux, El triomf de l'amor. Molt ben dirigit, amb gust i elegància; ben defensat pels actors i actrius, amb una escenografia impressionant. Crec que era impossible fer res més per a millorar el text de Marivaux, em trec el barret davant del repartiment per l'esforç d'estudi i després d'interpretació d'un text tan i tan llarg.
Això vaig escriure i ho vaig deixar a la nevera del bloc fins que un dels components del Tebac em va confirmar les sospites que tenia. La pregunta que em feia era: Com és que totes les companyies trien o bé autors de l'antigor o es fan ells mateixos el text a mida? És que ara no hi ha dramaturgs bons?
La resposta és que ningú pot passar pel peatge de l'Sgae. Si vols posar a l'escenari un autor contemporani has de passar per la taquilla de l'Sgae, que no és barata, i això fa que només les grans produccions de Barcelona, com les de Focus, s'atreveixin amb textos actuals. Prou feina costa no perdre bous i esquelles en qualsevol muntatge teatral com per després vinguin els senyors de l'Sgae que sense fer res de res et clavin un cop de pala que et deixi distret. Per tant tries un autor mort fa segles del qual ja no hi ha drets per a pagar. La mort de la dramatúrgia contemporània té un nom: SGAE.
Això vaig escriure i ho vaig deixar a la nevera del bloc fins que un dels components del Tebac em va confirmar les sospites que tenia. La pregunta que em feia era: Com és que totes les companyies trien o bé autors de l'antigor o es fan ells mateixos el text a mida? És que ara no hi ha dramaturgs bons?
La resposta és que ningú pot passar pel peatge de l'Sgae. Si vols posar a l'escenari un autor contemporani has de passar per la taquilla de l'Sgae, que no és barata, i això fa que només les grans produccions de Barcelona, com les de Focus, s'atreveixin amb textos actuals. Prou feina costa no perdre bous i esquelles en qualsevol muntatge teatral com per després vinguin els senyors de l'Sgae que sense fer res de res et clavin un cop de pala que et deixi distret. Per tant tries un autor mort fa segles del qual ja no hi ha drets per a pagar. La mort de la dramatúrgia contemporània té un nom: SGAE.
