adasi |
dimecres, 25 de novembre de 2009 | 01:35h
Vaig repassant els vídeos enregistrats la nit de dissabte que els amics pengen als blocs. Ho faig tard, perquè malgrat que m'han recomanat de reduir l'esforç, n'hi ha moments que no en vull perdre, rellegint blocs a mitjanit per exemple, escrivint, amb els auriculars i un altre colp els Soulimane i els Ayoub, i no puc estar d'emocionar-me, malgrat que, com recomana Albinyana, hem de pensar que demà tornem i cal descansar, cada nit cal descansar, però encara arrosseguem aquell foc, que expressa Frechina, i no volem que s'apague.Avui he estat una estona amb el Carles, que és la brama que mou l'enginyeria comarcal des de l'Institut i des del particular Consolat de Mar de les terres de secà del Camp de Túria, i hem anat descabdellant una primera valoració de tot plegat, i alguns efectes complementaris, de la nit de dissabte. Convenim que n'hi ha absències notables, de la comarca, i franctiradors que fa anys vam bandejar-nos, el PSOE comarcal, per exemple. No és casual que una força política a la comarca, de representació a tots els ajuntaments, haja encomanat l'absència obligada al Pla de l'Arc, malgrat que tenien invitacions personals. L'anàlisi, encara no suficientment exhaustiu, ens recorda qui van ser els primers polítics amb representació que van bandejar els músics valencians dels escenaris i de la TV. Per suposat que hi ha excepcions, però no alternatives. També cal ressaltar l'aportació pública d'altres polítics que han fet costat al projecte i a l'Institut.
El nostre tresorer va fent caixa per atendre els compromisos. Quants n'érem realment? Algú no ens ha comptat, sense l'excés de l'emoció?
Quina pena, ara mateix, de no poder repetir el concert a Gandia, a Alcoi, a Sueca, a Alzira, a Sagunt, a Morella, a Sant Mateu, a Sogorb, amb la feina enllestida i els músics preparats. L'oferiment també el té damunt la taula el Tressserres i el Bargalló, ai, de les terres del nord. Però potser que la distància, entre més dificultats, ja faça agre el vi.
