Recordo com un dia de setembre vaig fer el pendó pel Raval. Un lloc on sovint m'hi perdo, sigui per la filosofia que m'hi té seduït o per la música d'avantguarda que hi sona. El cas és que de tant en tant abuso de l'amistat que tinc amb en Vicent Partal. I és que, com alumne de tot i mestre de res, m'agrada sondejar la gent que sí que ha entès què és la meritocràcia republicana i el fet d'aixecar petits projectes que es converteixen en grans revolucions. És més, ell ja ho sap, se'm nota, però gaudeixo com un cabrit quan comparteixo una estona amb ell. Perquè sempre n'aprenc quelcom nou. I tinc set de saber, i de beure de bones fonts.
I vet aquí com garlant sobre els meus quefers i parlotejant de política, per variar, em va ensenyar una mina: la nova seu del diari. A destacar, també, el relat pautat que em va fer n'Assumpció Maresma, sobre l'abans i el després d'un racó del carrer Ferlandina 43 que auguro que més que una redacció serà un punt de trobada pel País, és a dir, que traspuaran els articles i la gent es farà seu l'article publicat: l'encarnarà, el defensarà, vaja. I acte seguit, tafaner de mena, vaig acabar descobrint un altre tresor: el nou web. I sincerament, l'elecció de n'América Sánchez, així com el resultat final, és per treure's el barret i obrir una ampolla de cava. Que ve molt de gust llegir la crònica del dia a dia ara, coi!
En definitiva, que si Arthur Miller ha picat l'ullet al fill de Bétera, que tremoli el lector, que sí que podrem seguir fil per randa com 'Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa'. Enhorabona, VilaWeb! I per molts anys!
