Ramon Erra |
dimarts, 24 de novembre de 2009 | 15:07h
Vaig anar, d'oient, a una de les assemblees de Canet Decideix i vaig quedar parat: o sigui que alguna gent pensa que fer això és il.legal! Aviam, hi vaig anar d'oient perquè jo no puc votar a Canet, no hi estic empadronat, de manera que m'ho mirava amb un peu a dins i un peu a fora....vaig quedar igualment parat.
Em van venir al cap dues situacions que sempre he trobat interessants (des del punt de vista polític i sociològic i humà). Em vaig imaginar que allò era una de les trobades dels Caucus d'Iowa i també que allò era una reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya. Semblava els Caucus d'Iowa (o qualsevol altra reunió política de les primàries americanes) per aquell aire transversal, intergeneracional, prepolític i també profundament polític, aquella imatge del poble -amb les diverses capes socials, els diferents accents i origens- debatent, en un local neutre i amb llum de fluorescent, fresqueta a fora, sobre una cosa que els interessava molt (segurament no és ben bé així, però jo sempre m'ho he volgut imaginar d'aquesta manera). I semblava l'Assemblea de Catalunya -que tant ens havien mitificat alguns dels que ara s'esgarrifen- per aquella cosa semiclandestina i per aquelles complicitats entre gent de diverses -i oposades- tendències polítiques, per una lluita comú per la llibertat i les llibertats (en el cas de Canet Decideix, n'hi havia alguns que estaven desafiant les consignes, contràries a les consultes, dels partits als quals sempre han votat o dels quals són vells militants; i no dic vells perquè sí). Em vaig imaginar que allò s'estava repetint en més de 160 municipis de Catalunya. Vaig veure que hi havia comissions de finances, de seguretat, de mitjans de comunicació, de vot anticipat, de relació amb les entitats, de seguretat informàtica, i vaig entendre que les comissions creaven nous lligams, noves relacions... En fi, pot agradar o pot no agradar, però no es pot menystenir, de cap manera, la força que té aquest moviment que s'escampa pel país i que troba complicitats en els llocs més impensables: el forner que hi posarà la coca, el club esportiu que s'hi adhereix, l'home gran que diu que farà una cabina (per protegir el secret del vot) amb un sistema "semblant al de les cortines de dutxa". A la reunió de Canet Decideix es va parlar molt de garantir el secret, d'evitar el vot múltiple, de fomentar la participació, però no es va parlar ni del sí ni del no ni del blanc, només del dret a parlar. La participació i la movilització ciutadanes mai haurien de ser il.legals. I totes les preguntes s'haurien de poder fer. I no és demagògia. Caucus, primàries, consultes, òstima, no entenc aquesta por dels que ens han fet creure que van córrer davant dels grisos!
a última hora no hem pogut venir, com ha anat prop del Ter?