Precisament ahir, dia de l'editorial conjunt de dotze diaris a favor de la dignitat de Catalunya, els membres del Club d'Opinió Arnau de Vilanova sopàvem amb Miquel Iceta, un dels màxims dirigents del PSC. Un polític sòlid que, en sintonia amb el tarannà del seu partit, té com a gran actiu el pragmatisme -molt necessari en política- però segurament li manca el sentit de l'èpica -que també és necessari.
Èpics o pragmàtics, en aquests moments tots som necessaris davant la possibilitat -massa anunciada- que un Tribunal Constitucional força qüestionat emeti una sentència poc favorable sobre un Estatut d'autonomia que ja va patir el ribot abans de la seva aprovació a les Corts. I si és legítim que tothom expressi les seves posicions -les consultes sobiranistes del 13 de desembre són a la cantonada-, també és cert que, seguint l'exemple transversal dels diaris, cal aconseguir un ampli consens, si més no, per tal de salvar els mobles nacionals.
Molt actiu a la xarxa, el seu bloc [http://www.iceta.org/blog.htm] i el web adjunt són dels més seguits de la política catalana. Iceta, a més dels valors socials -en molts dels quals puc estar-hi d'acord-, defensa un federalisme que és, segons com, gairebé utòpic. I és que resulta difícil federar-se amb algú quan a l'altra banda, pràcticament, no hi trobes partenaires...
Per tant, si els independentistes ho tenen -ho tenim- una mica complicat, tot i que el sobiranisme sigui un valor a l'alça, el federalisme socialista tampoc no ho té gens fàcil. De tota manera, encara que sigui incapaç de trencar amb el PSOE o d'oposar-s'hi clarament, aquest PSC d'ara manté una certa fermesa nacional que quan era opositor al pujolisme quedava més diluïda. La situació actual del país i el clima creat els darrers anys a Madrid -amb el PP com a ariet més actiu- no permeten, segurament, una altra cosa.
Aquestes i d'altres qüestions al voltant de la calenta situació actual debatíem ahir els amics de l'Arnau de Vilanova [http://www.arnaudevilanova.com/] tot sopant amb l'Iceta, tal com hem fet a voltes amb dirigents d'altres partits. En tot cas, del que ara es tracta -seguint l'exemple transversal dels diaris- és d'articular una resposta a una probable nova retallada de l'Estatut que sigui àmplia, unitària i eficaç. Èpics i pragmàtics hem de cooperar força en aquests moments, més que no pas enfrontar-nos. Sense que ningú hagi de renunciar a les seves posicions, totes legítimes si s'expressen en democràcia. Com ho seran, no cal dir, les properes consultes sobiranistes municipals. O els resultats -imprevisibles a hores d'ara- de les eleccions al Parlament d'aquí a un any.
Ens hi va la dignitat com a poble, que diu el ja històric editorial conjunt...
Llei de la dependència, Pla E, Llei del FROB, futura LOAPA audiovisual, etcétera, quina xusma.
Em repugna aquest paio i altres com ell. Ah i no sóc convergent.
Queda clar que jo també dissenteixo del PSC, sobretot en l'aspecte nacional, però ho faig des de la raó i no tant des d'emocions que a voltes se'ns poden descontrolar.
A part que crec que no distingeixes prou entre el PSC i el PSOE. Es troben al mateix vaixell, però no són ben bé el mateix. I confio que les diferències tendeixin a consolidar-se. Sóc un ingenu? Qui sap...
La qual cosa no vol dir que els partits no tinguin un paper essencial. Però els ciutadans també comptem.
Gràcies, en tot cas, per les teves intervencions.