albinyana |
dilluns, 23 de novembre de 2009 | 14:16h
Foto: Ayoub, de l'Orquestra Àrab de Barcelona. L'art d'aquest home no té nom.
No sé si érem dins de l'Alzaneta, camí de Llíria, o no quan es va pronunciar aquesta frase, que va donar lloc a un intercanvi de sabers lingüístics de calbot. I és també l'expressió que se m'ha apegat al cervell quan he llegit el que jo mateix he escrit sobre la nit del concert. Una putada: m'ha eixit una cosa massa seriosa i solemne. En tindre temps ja en faré una crònica més galimiana. Això altre a vore si m'ho compren els de Washington Post, que deuen pagar bé.
Nota: Ara, quan pense que Empar em llig cada matí quan encara no és ni de dia, em tremolen els tendons dels dits i les neurones fan tots els stop com toca. Per l'amor de Déu, això no es diu.
Escolta, mante, que fàcil és dir que és massa seriós i no contar-nos res de la nit màgica del Boti &company. Fes el favor de no ser gos i publicar els dos: el seriós i, més avant, el galimià.
Foto: Ayoub, de l'Orquestra Àrab de Barcelona. L'art d'aquest home no té nom.
Tot arribarà.