La ràdio desgranava l’habitual bateria de notícies quan, de sobte, ens en vam assabentar. Un teletip d’última hora així ho corroborava: l’Art (en majúscules) havia mort. Una parella havia trobat el seu cos a les afores de la ciutat, aparentment sense signes de violència.
La primera reacció que ens va passar pel cap —malgrat la majoria no ho volgués admetre— va ser d’alleugeriment. La seva parella, la Ciència, amb qui durant anys havia mantingut una relació tempestuosa i que, setmana rera setmana, feia les delícies de la premsa rosa, va ser qui va denunciar-ne la desaparició sobtada, uns set mesos enrere. I va ser d’aquesta manera com, davant la incredulitat de l’opinió pública, l’Art no apareixeria més, ni en la vida social ni en l’esfera privada. El gremi d’artistes, orfes de matèria prima i indignats amb allò que creien una tragèdia en tota regla, es concentraven davant les administracions públiques exigint justícia i empara laboral. L’operatiu policial va manejar la hipòtesi d’un segrest, però l’absència de qualsevol mena de rescat aviat obligaria a valorar altres suposicions. Però a mesura que passava el temps el silenci de les investigacions no augurava res de bo. L’escena d’aquells set mesos amb l’Art esfumat del món s’aclariria: la Ciència, amb l’aplom dels qui creuen en la infal·libilitat dels seus mètodes professionals, hauria cregut perpetrar un crim perfecte. Tot hauria començat amb una innocent pregunta per part de la víctima un diumenge a la tarda: “―Què creus que hagués passat si la llei de la gravetat no s'hagués inventat a temps?” Assegura que la qüestió, d’una obvietat científica insultant, va exasperar-la fins perdre els estreps. També sosté que la pregunta segurament perseguia una resposta més metafísica i no pas empírica, però.... Però com no havia de treure-la de polleguera una persona que del vol d’una mosca en deduïa el fil de l’existència! Artistes!
Perquè coi s'embolicaven Art i Ciència? Aquesta va ser la primera mala idea molt probablement, i la segona decisió imperdonable va ser casar-se!
Ara, que un cop presa la decisió, i davant la evidència que el matrimoni resulta insostenible, l'actitud de la Ciència, amb tot i el seu aplom i la infal·libilitat dels seus mètodes, em sembla com a mínim, una mica massa expeditiva.
Ai, és que a vegades, em fas enfadar...
Encara que el post no anés cap aquí, jo li faig anar. Porto molt temps enfadada amb la benaurada i intocable "CIÈNCIA".