Dijous, 26 de novembre, es presenta a Calella la Plataforma Calella Decideix, que convoca una consulta independentista pel 25 d'abril del 2010. M'havien avisat que s'estava muntant la consulta i em va arribar per Facebook la proposta d'adhesió. Després vaig veure el web, avui comprovo que més de 300 persones de la ciutat s'hi han compromès, i passejant pel carrer Església he vist diversos cartells (el reprodueixo aquí dalt). No sabia qui participaria en la presentació, i m'ha sobtat descobrir que l'acte tindrà com a protagonistes els tres exalcaldes de Calella des del restabliment democràtic. Ramon Bagó [wiki] i Joaquim Rey, de Convergència Democràtica; i Josep Basart [bloc], d'Esquerra Republicana [bloc]. Curiosament, l'alcaldia avui és a mans de Josep Maria Juhé [bloc], d'un PSC amable i catalanista. Dies enrere vaig llegir a El Punt una macroenquesta a alcaldes catalans sobre les famoses consultes sobiranistes. Vaig descobrir, agradablement, que l'actual alcalde es mostrava partidari de la consulta a la seva ciutat. No era pas l'únic del PSC partidari d'aquests referèndums sense valor legal, però amb càrrega política. A l'abril, mancaran pocs mesos per a les eleccions al Parlament de Catalunya i poc més d'un any per als comicis municipals.
Dic que m'ha sobtat veure els tres tenors al cartell, perquè mai els he arribat a veure junts en un acte unitari. Bagó va ser alcalde del 79 al 91, Rey del 91 al 99 i Basart del 99 al 2007. Tres mandats el primer alcalde, i dos els altres dos. Basart va desbancar CDC en un feu nacionalista com és Calella. Actualment, ERC és sòcia de govern del PSC, i la CiU de Montserrat Candini [bloc] és a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions. Es produeix, doncs, una mena de guerra civil entre sobiranistes igual que a la resta del país, en què CiU i ERC es tiren els plats pel cap. És per això que m'ha sobtat veure els tres exalcaldes junts, i jo trec tres conclusions d'urgència. La primera, que hi ha unió entre nacionalistes i independentistes en la convocatòria de la consulta calellenca. La segona, que quan els polítics estan retirats, es deixen anar més i són menys tacticistes i menys ostatges dels seus propis partits. Segurament si Juhé fos avui exalcalde, també hi seria en el cartell. O això vull creure. La tercera conclusió és que la consulta del 25 d'abril a Calella trenca amb les habituals divisions entre gent d'esquerres i gent de dretes a nivell local. Bagó és un dels empresaris més seriosos d'aquest país, referent en l'àmbit turístic i ànima d'un dels emporis del sector a Catalunya. Rey és de la Convergència més de peu de carrer, i tinc entès que va estripar el carnet i que ara simpatitza amb Reagrupament, fins al punt que alguns diuen que intentaria tornar-se a presentar per fer política amb aquestes sigles. I Basart és el primer alcalde independentista de la ciutat, que va propiciar l'alternança després de cinc mandats governats per CiU en solitari o en companyia del PP i de trànsfugues de diversos colors.
Que els calellencs, amb alcalde socialista, però majoria sobiranista al ple municipal (CiU i ERC formarien una coalició molt nombrosa en cas hipotètic de pacte), puguin seguir les passes dels seus veïns d'Arenys de Munt és edificant. I que per primera vegada una moguda política en clau supramunicipal serveixi per trencar sectarismes i tacticismes també ho és, d'edificant.
Dic que m'ha sobtat veure els tres tenors al cartell, perquè mai els he arribat a veure junts en un acte unitari. Bagó va ser alcalde del 79 al 91, Rey del 91 al 99 i Basart del 99 al 2007. Tres mandats el primer alcalde, i dos els altres dos. Basart va desbancar CDC en un feu nacionalista com és Calella. Actualment, ERC és sòcia de govern del PSC, i la CiU de Montserrat Candini [bloc] és a l'oposició tot i haver guanyat les eleccions. Es produeix, doncs, una mena de guerra civil entre sobiranistes igual que a la resta del país, en què CiU i ERC es tiren els plats pel cap. És per això que m'ha sobtat veure els tres exalcaldes junts, i jo trec tres conclusions d'urgència. La primera, que hi ha unió entre nacionalistes i independentistes en la convocatòria de la consulta calellenca. La segona, que quan els polítics estan retirats, es deixen anar més i són menys tacticistes i menys ostatges dels seus propis partits. Segurament si Juhé fos avui exalcalde, també hi seria en el cartell. O això vull creure. La tercera conclusió és que la consulta del 25 d'abril a Calella trenca amb les habituals divisions entre gent d'esquerres i gent de dretes a nivell local. Bagó és un dels empresaris més seriosos d'aquest país, referent en l'àmbit turístic i ànima d'un dels emporis del sector a Catalunya. Rey és de la Convergència més de peu de carrer, i tinc entès que va estripar el carnet i que ara simpatitza amb Reagrupament, fins al punt que alguns diuen que intentaria tornar-se a presentar per fer política amb aquestes sigles. I Basart és el primer alcalde independentista de la ciutat, que va propiciar l'alternança després de cinc mandats governats per CiU en solitari o en companyia del PP i de trànsfugues de diversos colors.
Que els calellencs, amb alcalde socialista, però majoria sobiranista al ple municipal (CiU i ERC formarien una coalició molt nombrosa en cas hipotètic de pacte), puguin seguir les passes dels seus veïns d'Arenys de Munt és edificant. I que per primera vegada una moguda política en clau supramunicipal serveixi per trencar sectarismes i tacticismes també ho és, d'edificant.
