Aquest cap de setmana hi ha hagut Festa Major a Lluçà. Dissabte al matí vaig acostar-m'hi per veure l'exposició de fotos "On es troben cel i terra", del pradenc Jordi Capdevila i Cornellas, i la presentació del llibre "A toc de campana" del sasserrenc Jordi Torres i Sociats.
No sóc entès en fotografia, però m'agrada mirar-ne -i també tirar-ne a dojo-. L'indret escollit per fer l'exposició, el claustre del Monestir de Lluçà, era molt i molt agradable (malgrat que el reflex del sol no hi ajudava massa), i el tema un recull de fotografies d'Islàndia. L'escrit del fulletó que et trobaves, ja deixava intuïr sensacions que després les imatges t'acabaven de transmetre: "... On es pot sentir respirar la Terra i al mateix temps tenir la sensació de trobar-te en un altre planeta. És Islàndia". (hi ha més...)
* a la foto, una de les campanes del campanar de Santa Maria de Lluçà amb el castell de fons. Una brillant experiència pujar al campanar. Ah, però és tirada amb el mòbil...
"A toc de campana. Com es vivia a la Catalunya rural" va ser presentat per l'autor en una presentació que va tenir tots els ingredients de ser una classe magistral. Totes les intervencions estaven plenes de potent contingut sobre cultura popular, coneixement, territori, vivències, persones, gent, comarca, tradició. I, finalment, campanes. Les paraules del Jordi Torres, l'autor, parlant de la importància del toc de campana, no tan com a so, sinó el què representen, van captivar l'interès de tots els que omplíem l'església de Lluçà. El llibre, fruit de molts anys de reculls i converses, promet. La feina que fa gent com el Jordi és de valor incalculable.
Ambdós esdeveniments ocorreguts a Lluçà tenen en comú (a banda del lloc escollit) que són protagonitzats per persones de casa. Fan coses, les ensenyen, les comparteixen. Les mirem, i les admirem. Aquí al Lluçanès, com bé sabem, hi ha molt potencial!
Enhorabona als dos Jordis per la part que els toca!
