Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
jrenyer | dissabte, 21 de novembre de 2009 | 20:29h
Ahir va fer trenta-quatre anys que va morir Franco, s'iniciava la transició cap a la monarquia constitucional i l'estat autonòmic, però el franquisme com a conducta socio-política ha perviscut fins als nostres dies.

Ara que a Catalunya hi ha un debat ciutadà sobre la independència arran de les consultes convocades a molts municipis pel proper 13 de desembre, afloren actituds adverses a la mateixa democràcia entre els qui s'oposen al dret del poble català a decidir el seu futur. La democràcia espanyola no ha generat en aquests trenta anys uns valors culturals respectuosos amb la pluralitat nacional dels pobles que conviuen a l'Estat espanyol. Hi ha hagut prosperitat econòmica relativa, també una pèrdua de l'hegemonia de la moral catòlica en la vida personal i col·lectiva, però ha perdurat el cabdillisme polític, el verticalisme del poder sobre els ciutadans i el recurs a la "raó d'estat" com a últim argument davant aquelles reivindicacions  -com el dret d'autodeterminació dels pobles- front a les quals no hi ha rèplica possible en termes de democràcia. 
Com va escriure mossèn Armengou: "Com a escrit un autor, la idea de la unitat política que pateixen els castellans és més un complex que una idea. És un pathos col·lectiu. Per això no és intel·ligent en les seves especulacions ni humá en els seus procediments. I és notable que aquesta malatia presenta sempre unes manifestacions més virulentes en les dretes que en les esquerres, Tot i la contaminació gairebé general, el complex de "unidad" és típicament una malatia de dretes", ("El silenci de Catalunya, Edicions Llibertat Catalana, Perpinyà, 1970, pàgins 20).
Gairebé quaranta anys més tard, Magdalena Montsegur, en el llibre "Cròniques de la independència" reprodueix una reflexió complementària de la que va fer Josep Armengou: "De fet, han estat els governs d'Espanya els generadors més persistents de les ideologies i dels moviments independentistes i autonomistes catalans. Sense un pensament nacionalista espanyol, imperialista, fonamentat en l'esperit de conquesta, de centralisme i de domini castellà, el catalanisme no existiria. Com a mínim fins al dia d'avui, el nacionalisme espanyol no ha sabut construir l'Espanya real, perquè el que realment els interessa són els privilegis derivats de les conquestes", ("Cròniques de la independència", Libros en Red, 2008, pàgina 10).

Comentaris: 2
  • Segur que el que hoi ha són els valors del franquisme?
    Jaim| Adreça electrònica | diumenge, 22 de novembre de 2009 | 06:52h
    Us equivoqueu els qui penseu que el que teniu com a valors espanyolistes són els valors del franquisme , són anteriors al gfranquisme i són els mateixos que els de la república espanyola. Espanya única unida i indivisible no és un valor del franquisme o del feixisme , és un valor nacional espanyol sigui feixista o democràtic, i mentre no ho entengueu així, els independentistes no podreu guanyar mai
    • Quina democràcia?
      Pep | diumenge, 22 de novembre de 2009 | 07:17h
      Quina democràcia és no respectar la gent. Potser és que a Espanya encara no arribat una bona democràcia. Fins i tot en temps del franquisme hi havia la democràcia orgànica. La d'ara és molt millor però no la comparem amb les democràcies millors del món, que aleshores sembla bananera.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 360 visites
  • Aquesta setmana: 830 visites
  • Aquest mes: 6764 visites
  • Des de l'inici: 230504 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 627 visites
  • Aquesta setmana: 1403 visites
  • Aquest mes: 12286 visites
  • Des de l'inici: 327178 visites
Bloc obert el 18 de juliol de 2007

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats