manelmora |
dissabte, 21 de novembre de 2009 | 15:57h
POEMA DEDICAT A LA LURDES, L'HEURA, L'ARNAU I EL BITXO.
EL BITXO ÉS UN MEMBRE RECENTMENT ARRIBAT A AQUESTA FAMÍLIA.
ESPERO QUE US AGRADI. I NO US PERDEU LA CARA DEL BITXO. PAGA LA PENA.
BITXO
Ens trastoques la vida, l'espai, el son, la calma. Ens estripes papers, fas saltirons en l'aire. Et fiques a la cuina, pels racons, a la taula i mioles de valent quan vols que et fem manyagues.
Ens grates el sofà, t'amagues i pum! saltes i, entremig del menjar, t'ajeus sense recança. Ets murri, entremaliat, una mica sapastre. No tens cura de res, però tampoc no et fa falta.
Ens has robat el cor. Fa temps que t'esperàvem i els teus ulls són dos sols que ens omplen la rialla. Ja mai més serà igual. Ets el rei, el miracle: un cos pelut, petit, càlid, incomparable.
Diuen que ets indefens, i ho ets, és constatable. Però avui ens preguntem: com era quan faltava? Perquè no ho recordem, t’has fet indispensable. I tots veiem molt clar: Des d’ara ja en som quatre!
Moltes gràcies, guapa!