Arribes a casa a tres quarts de quinze cansat com un ruquet. És tard i fas una ullada a la televisió. El programa Sputnik, del 33, passa avui un recital. És el d’una desconeguda de nom de difícil memorització. Veig una dama jove, gairebé un bollicao, sola amb una guitarra, i amb tot un senyor conjunt al darrera. Em fa l’efecte que actua a Holanda. I d’aquell cos tendre i fràgil hi surt projectada una veu angelical, de gran qualitat i textura, amb cançons boniques, musicalment ben atractives (...)
N’escolto tres o quatre. El cos em demana repòs i plego. En anar a gitar-me decideixo, l’endemà, esbrinar qui és i com canta la senyora Katie Melua.
Tots aquests dies els he passat escoltant-ne dotzenes de cançons tant pròpies com alienes. Haig de reconèixer que m’agrada i molt.
Bon dia!
Bon dia, Anna.
Pere