Mig parla l'alemany i parloteja l'anglès. Té un castellà robotitzat i
descarta violar el català. I és que ni se l'entén en el seu neendarlès
matern, tu! Però en aquest únic viarany, la llengua, tant m'és. De fet,
tenim un President de la Generalitat, José Montilla, que ni té fluïdesa
parlant en català ni desimboltura amb el castellà. Així que, anem a
tractar les pomes veres en comptes de les peres verdes. Estem parlant
de Déu, el Salvador, el Mag, el 'Flaco', l'Holandès Volador, és a dir,
Johan Cruyff: el millor jugador europeu de tots els temps. I que en
Johan hagi decidit, no només dur les regnes de la Selecció Catalana,
sinó que, a més a més, fer-ho de franc: ho trobo un regal immens. Si
més no, feu l'exercici de consultar les hemeroteques, atès que el dia
que l'anomenaren seleccionador català de futbol, mig món se'n va fer
ressò, mig món ens va posar al mapa!; mig món, doncs, a partir d'ara,
sabrà que existim i que el general de gladiadors com, per exemple,
Piqué, Cesc i Bojan, és el millor filòsof del futbol.
+ Article publicat a "La Batalla de les Idees" de l'sms25.cat
La setmana passada es va fer la presentació oficial del nou entrenador de la Selecció Catalana de futbol, l'holandès Johan Cruyff.
Centenars de periodistes de tot el món van seguir la presentació amb
una expectació mediàtica mai vista. No obstant, és la primera vegada
que un entrenador estranger s'asseu a la banqueta per entrenar
Catalunya. És convenient que Cruyff, una persona que no parla català,
dirigeixi el combinat nacional? O el prestigi que té preval sobre totes
aquestes coses?
Dani López: Personalment, tan me fa, ja que la Selecció Catalana es com si juguéssim els diumenges al camp del poble amb els amics. En general són una colla de suplents d'equips de Primera i jugadors de Segona B que no han trepitjat mai el Camp Nou. Una pila d'arreplegats, en definitiva. Tot i així, la gent que es considera catalana, sent aquesta selecció com l'equip del seu país, un país on es parla català i no pas castellà (un castellà, a més, mal parlat). El castellà mal parlat és la llengua del senyor Johan Cruyff. Un home que va arribar a un país fa molt de temps i que no s'ha dignat ni aprendre el català malament, crec que no es mereix l'honor d'entrenar l'equip on juguem els meus amics i jo a l'hora del pati.
Dani López: Personalment, tan me fa, ja que la Selecció Catalana es com si juguéssim els diumenges al camp del poble amb els amics. En general són una colla de suplents d'equips de Primera i jugadors de Segona B que no han trepitjat mai el Camp Nou. Una pila d'arreplegats, en definitiva. Tot i així, la gent que es considera catalana, sent aquesta selecció com l'equip del seu país, un país on es parla català i no pas castellà (un castellà, a més, mal parlat). El castellà mal parlat és la llengua del senyor Johan Cruyff. Un home que va arribar a un país fa molt de temps i que no s'ha dignat ni aprendre el català malament, crec que no es mereix l'honor d'entrenar l'equip on juguem els meus amics i jo a l'hora del pati.
Un parell d'apunts més. Formalment el Pitxi Alonso ja va ser el primer entrenador estranger: no era de Catalunya, sinó del País Valencià. I la selecció no ho és dels PPCC, sinó de la CAC. I recordem a grans catalans: Gerbert d'Orlhac, Ermessenda de Carcassona, Roger de Flor (Rutger von Blum) o Roger de Llúria (Ruggiero di Lauria), són catalans que ho van esdevenir pels seus actes. Amb aquest gest, Johan Cruyff, connectarà per sempre més la seva vida juntament amb la història de Catalunya.
Resumeixo el teu comentari en un "CLAP-CLAP"! ;)
Per altra banda, has tocat un dels meus punts febles: els almogàvers. M'ha agradat molt que citessis exactament pel seu nom, és a dir, Rutger von Blum i Ruggiero di Lauria. Si, al capdavall, tots som immigrants d'un poble emigrant de per se. La nostra Catalunya serà americana (com els Estats Units) or not will be a Nation! :P
Abraçades :)
Maiol