Una de les formes d’autoodi més generalitzades entre els habitants dels països de parla catalana és la desconeixença de la pròpia història. Si el mínim coneixement humà hauria de partir del “conèixer-te a tu mateix” aquest passa necessàriament pel coneixement de la pròpia història, la col·lectiva del teu rodal, inseparable de la individual.
Em retrec cada dia no saber prou bé la història de Catalunya i és per això que pago religiosament l’impost revolucionari a la revista Sàpiens -cada mes sense falta des del primer número- i de tant en tant llegeixo un assaig o una novel·la que m’expliqui episodis concrets de la nostra agitada existència col·lectiva.
Picap ha editat “Història de Catalunya amb cançons 2.0”, un variat recull amb música de diferents artistes. Ja que els nostres mitjans de (des)informació majoritaris no en parlen ho volia fer jo des d’aquest racó de la xarxa -els blogs haurien de ser eines per escampar allò que els suposadament nostres i suposadament grans mitjans silencien-.
S’acosten les festes de Nadal i pot ser un bon (auto)regal. I una bona manera de refrescar la memòria i despertar consciències.
