jpinyol |
dijous, 19 de novembre de 2009 | 21:55h
MEMÒRIA HISTÒRICADèiem fa vuit dies que la Generalitat de Catalunya ha donat a conèixer els resultats d’un estudi elaborat amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura en què s’evidencia d’una manera clara que va ser en els pobles petits on hi va haver més represaliats. I tot perquè el menor nombre de persones i el fet que es coneixien molt entre elles va propiciar un major control de la població i de la seva vida social i política abans que esclatés la guerra que, amb el poder en mans dels guanyadors, va endurir encara més la repressió posterior. La setmana passada també reconeixia que aquest és un tema molt delicat, que fa de mal escriure. Entre altres raons perquè moltes poblacions continuen avui dia, si bé no dividides ideològicament, com a mínim encara amb un cert distanciament producte d’antigues diferències polítiques, i sobretot perquè els descendents dels que van col•laborar amb la repressió i dels que van ser represaliats a partir del 1936, comparteixen avui escala de veïns o carrer, o forn, o escola… i és un deure de tots passar full i alhora respectar els drets d’uns i altres, encara que per fer-ho s’hagin de tornar a remoure segons quines aigües...
És per tot plegat que, encara que m’hagi arribat informació ben
singular d’alguns casos d’alguns pobles, no seré pas jo qui entri en
detalls ni en noms ni en fets directes. Serà millor que em limiti als
resultats de l’estudi que ha dut a terme l’actual govern del país.
Segons aquest treball, en el moment de les represàlies cap a les
famílies del bàndol republicà en molts pobles i poblets de Catalunya, i
per tant, en una mena de revengisme dels guanyadors caps als perdedors
de la maleïda guerra civil, les denúncies a les zones rurals més que no
pas a les grans ciutats van ser més directes perquè era molt més fàcil
que fos assenyalat amb el dit. No només en els primers moments del cop
militar contra la II República sinó també abans de la guerra. Inventem
un cas. Inicis dels anys 30, un home de mitjana edat, a més de complir
el deure laboral manifesta una afició irrefrenable cap a les arts
escèniques, de manera que acaba participant en el grup escènic local
que depèn de la Parròquia i que comana el mossèn. Quan esclata la
guerra i es produeix la persecució religiosa molts veïns l’assenyalen
per les seves relacions directes amb el capellà de torn. Però resulta
que també és germà d’un antic alcalde republicà del municipi i dirigeix
la nova escola que la II República hi acaba d’inaugurar. Al final de la
guerra i només per això tota la seva família és represaliada i paga
durament les conseqüències d’haver col•laborat amb l’antic govern…. El
mateix estudi de la Generalitat indica que les comarques catalanes
limítrofs amb el riu Ebre, sobretot les de la demarcació provincial de
Lleida i Tarragona, van ser les més castigades. Al Segrià hi va haver
1447 persones represaliades amb privació de llibertat, al Baix Ebre
1115, al Montsià 728, a les Garrigues 775 i a la Ribera d’Ebre 584, en
canvi altres comarques molt més poblades van tenir menys represaliats,
com les 615 del Baix Llobregat o les 434 del Gironès. Un altre cas,
evidentment, és el del Barcelonès, la comarca catalana més poblada, que
va tenir 5618 represaliats. Xifres i xifres que no són pas fredes
perquè darrera de cadascuna hi ha una història personal respectable,
però que evidencien el que molts i moltes sabem des de fa temps. Que la
repressió franquista va ser especialment dura en uns pobles petits que
encara guarden una trista memòria d’uns anys folls de revoltes
descontrolades, d’odis, de rancúnies i d’un nul respecte cap als drets
fonamentals de les persones. Que els exemples amb noms i cognoms els
posin els vostres records més íntims. Sobretot perquè no es torni a fer
mai més un lleig cap a l’espècie humana i al suposat progrés de la seva
intel•ligència com el de la guerra incivil que va ferir per sempre
l'ànima de tantes famílies.
històric
molt trist i encara,malauradament, no oblidat.
Els que en el seu moment es
van proclamar "guanyadors", no van saber
aixecar-se per sobre les
diferències, i ser més grans que tot el que
els dividia. Mirar endavant i
construir un país on tots hi tinguessim
cabuda. La Humanitat és única,
diversa però una. Això és un valor
Universal. No hi han uns drets humans per
a uns i uns drets per uns
altres. No hi ha cap poble que estigui fet per
l'esclavatge, per la
tirania, per a la ignorància ni per a la submissió. Cada
cop que
passem per alt aquesta veritat traïm a la humanitat, i ens traïm
a
nosaltres mateixos.