Viatjo per primera vegada a l'Alguer.En temporada baixa, com manen els cànons del bon turista.
La gràcia si més no per a mi, de visitar llocs històrics és precisament prendre consciència de la dimensió històrica i fins i tot per uns moments poder fer el viatge en el temps a partir de les sensacions.
Ha de ser difícil, a la Vall dels Reis, viatjar a l'imperi dels faraons amb dos-mil anglesos a l'entorn, amb calça curta, càmera i gorra.
L'Alguer ho permet, si mées no m'ho sembla. Ahir vaig estar voltant i prenent mesures històriques i avui provaré de capbussar-me en la història.
Vaig trobar una amiga -l'Irene, l'amiga de tots, de fet- i vam estar xerrant. Amb ella i amb un grup d'estudiats de dialectologia de l'UdL, que ja havia trobat a l'avió.
Tastar l'Alguer m'ha fet voltar a l'entorn d'algunes reflexions que he masegat un munt de vegades: ens cal la definició, la concreció d'un mapa polític dels Països Catalans que puguem distingir clarament del mapa linguístic, del conglomerat de mapes administratius vigents, etc. Els cal un mapa polític per evitar confusions i no ficar coses en el sac que no pertoca.
El vincle de Catalunya amb l'Alguer neix de l'expansió colonial. I encara que la llengua s'hi quedés un cop els catalans vam marxar, això no en canvia l'origen, ni el fet que la fosilització de la llengua respongui a un element d'antropologia local i no pas a la voluntat popular de constituir, amb la resta de Països Catalans, un nou projecte polític i social.
L'Alguer és una ciutat d'història catalana, de cultura catalana i de llengua catalana. Però no podem pretendre que l'Alguer formi part de l'estat que construirem, per bonic que sigui, ni per molta relació històrica i antropògica que hi hagi.
Vaig trobar una amiga -l'Irene, l'amiga de tots, de fet- i vam estar xerrant. Amb ella i amb un grup d'estudiats de dialectologia de l'UdL, que ja havia trobat a l'avió.
Tastar l'Alguer m'ha fet voltar a l'entorn d'algunes reflexions que he masegat un munt de vegades: ens cal la definició, la concreció d'un mapa polític dels Països Catalans que puguem distingir clarament del mapa linguístic, del conglomerat de mapes administratius vigents, etc. Els cal un mapa polític per evitar confusions i no ficar coses en el sac que no pertoca.
El vincle de Catalunya amb l'Alguer neix de l'expansió colonial. I encara que la llengua s'hi quedés un cop els catalans vam marxar, això no en canvia l'origen, ni el fet que la fosilització de la llengua respongui a un element d'antropologia local i no pas a la voluntat popular de constituir, amb la resta de Països Catalans, un nou projecte polític i social.
L'Alguer és una ciutat d'història catalana, de cultura catalana i de llengua catalana. Però no podem pretendre que l'Alguer formi part de l'estat que construirem, per bonic que sigui, ni per molta relació històrica i antropògica que hi hagi.
Espero que gaudíssiu tant com nosaltres de l'Alguer.
Alguna cosa així com Ceuta i Melilla. Per a que coi vols un tros d'una altra illa?
De fet, qualsevol país que construeixis, necessita l'aprovació dels territoris dels que constarà, així que no és només cosa de l'Alguer. És el problema que veig a la idea de Països Catalans. Ho vaig explicar en aquest post.
Vam recordar la profecia de Francesc Pujols...
És evident que no podem pretendre que l'Alguer formi part, políticament parlant, dels Països Catalans. Crec que el futur ideal per a aquesta ciutat seria disposar d'una amplíssima autonomia en el si d'una Sardenya independent.
I efectivament, l'Alguer forma part de la nació sarda, però té unes peculiaritats històriques i culturals específiques, i això el cos legislatiu de la nació sarda ho reconeix i ho reconeixerà en un futur de plenitud nacional. Actualment la constitució italiana reconeix més de 10 llengues en el seu territori, inclos el català i en això s'han de centrar els algueresos i els independentistes sards. En assolir un estat pròpi per l'illa i un estatus especial per a la ciutat.
L'Alguer no pot formar part del projecte polític pel qual lluitem nosaltres, per evidents raons històriques, polítiques i democràtiques, i si a algú se li actu el contràri és que està en una altra dimensió.
Per cert, a mi el jalar sard em va encantar, i l'alguerès encara més, has probat el llobarro a la brasa que fan?