Vull felicitar públicament a Televisió de Catalunya per la decisió de portar a la pantalla Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, un dels escriptors més brillants i exportats del moment. I vull aprofitar aquest exemple de producció pròpia de qualitat amb un èxit d’audiència espectacular per reivindicar el model de comunicació audiovisual del que gaudim a Catalunya.En aquests moments en què es tramita al Congrés de Diputats el Projecte de Llei General de la Comunicació Audiovisual és bo recordar la molta feina, i ben feta, que hem fet des de Catalunya en aquest terreny. És de justícia reconèixer que s’ha treballat molt en l’ordenament del sector, i sovint tots a una, des del Parlament i des dels diferents Governs de la Generalitat. La creació d’un ens públic com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió el 1983; la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya com a ens regulador amb capacitat sancionadora que vetlla per la presència del català en els mitjans públics i privats, i que ha contribuït a la definició del model públic del sector audiovisual; o la més recent llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Totes elles són exemple de la voluntat de preservar un sistema audiovisual propi.
Perquè quan ens referim a productes com Les veus del Pamano, parlem de molts més que d’una minisèrie de televisió. Parlem d’empreses productores, d’escriptors, d’actors, de creatius, d’exportació de talent, de referents, de llengua i d’història comunes.
Aquest model català s’ha demostrat eficaç i vàlid, innovador, amb prestigi i competitiu.
Gràcies!
D'acord amb alguns adjectius però innovador no ho és gaire aquest model.
Ernest,
Soc català, resident a Madrid, i vaig veure ara bona part del segon capítol per Internet, em va agradar molt.
Al meu bloc “Per a tots els gustos” he desat els videos dels dos capítols. No vaig llegir la novel.la original, però un dia ho faré. Ara llegeixo “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, després d’haver vist una interesant sèrie basada en ella.
Dignitat i qualitat. Fa molt bé TV-3 en no caure en els mateixos paranys de les televisions estatal i privades, i continuar, com a sempre, fent de sèries amb el seu tarannà.
Un salut,
JULIÁN.