La precipitació de tot plegat m'obliga a donar una explicació del per què marxo de sobte del Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). I l'explicació és obligada per a què ningú malinterpreti la situació. M'hagués agradat, tanmateix, acomiadar-me de forma millor.
Primer de tot vull agrair la confiança que van depositar al seu moment tots els membres del BGS quan em van convidar a participar del projecte. Mai he tingut cap problema personal amb cap d'ells, i sempre m'ho he passat molt bé escrivint-hi i llegint als companys de plana. Igualment, agraeixo als fidels lectors els seus puntuals comentaris, tant les floretes com les crítiques. De fet, un no millora si no li critiquen de manera constructiva. També he de demanar-los disculpes per no haver pogut respondre més sovint. Malauradament la manca de temps m'ho ha impedit.
Bé, la qüestió és que si bé jo no he tingut cap problema, ni ningú amb mi (espero), en el grup hi havia un problema personal irreconciliable entre dos membres, el David Morgades (de qui partí la idea original del BGS) i el Manel Bargalló (un dels membres fundadors em sembla). Passa a les millors famílies, tu. Un problema que sembla ser que no té res a veure amb el BGS, però que s'hi va traslladar. Malauradament, i suposo que fins i tot sentint-ho els afectats, aquest problema personal ha acabat afectant el funcionament del grup. Vull dir que la resta de membres ens hem mantingut al marge en tot moment com hem pogut, sense caure en aquell vici tant típic de l'independentisme dels darrers 40 anys de crear bàndols o capelletes.
Aquesta setmana les coses s'han precipitat i el David ha expulsat unilateralment al Manel. Cosa que no comparteixo ni jo, ni la majoria de resta de membres del BGS. Això xoca amb la meva manera d'entrendre com s'organitza un projecte col·laboratiu i voluntari a Internet. En altres tipus d'organitzacions (partits polítics, empresa privada...) ho puc entendre, però.
Per sort, Internet és un lloc infinit, i hi ha prou espai per a què tothom se senti còmode fent el que li ve de gust amb la creativitat pròpia, sense fer-se mala sang. La motivació és el que et mou en el voluntarisme a Internet, i la tristesa de la situació al BGS me l'ha treta de cop. Així que crec que tinc coses més profitoses a fer en altres bandes.
Han estat 35 setmanes intenses, gairebé 9 mesos. I com als embarassos, el final ha estat dolorós. En tot cas, guardo molt ben record, i repeteixo que jo no tinc cap problema personal amb ningú, i espero que ningú el tingui amb mi.
Si cap lector del BGS coincideix amb mi en cap lloc no dubteu a intercanviar unes quantes paraules amb mi. D'altra banda, espero ingènuament o no, que els problemes entre el David i el Manel els resolguin tard o d'hora, podent tots plegats aportar quelcom positiu a la societat, per petit que sigui.
Primer de tot vull agrair la confiança que van depositar al seu moment tots els membres del BGS quan em van convidar a participar del projecte. Mai he tingut cap problema personal amb cap d'ells, i sempre m'ho he passat molt bé escrivint-hi i llegint als companys de plana. Igualment, agraeixo als fidels lectors els seus puntuals comentaris, tant les floretes com les crítiques. De fet, un no millora si no li critiquen de manera constructiva. També he de demanar-los disculpes per no haver pogut respondre més sovint. Malauradament la manca de temps m'ho ha impedit.
Bé, la qüestió és que si bé jo no he tingut cap problema, ni ningú amb mi (espero), en el grup hi havia un problema personal irreconciliable entre dos membres, el David Morgades (de qui partí la idea original del BGS) i el Manel Bargalló (un dels membres fundadors em sembla). Passa a les millors famílies, tu. Un problema que sembla ser que no té res a veure amb el BGS, però que s'hi va traslladar. Malauradament, i suposo que fins i tot sentint-ho els afectats, aquest problema personal ha acabat afectant el funcionament del grup. Vull dir que la resta de membres ens hem mantingut al marge en tot moment com hem pogut, sense caure en aquell vici tant típic de l'independentisme dels darrers 40 anys de crear bàndols o capelletes.
Aquesta setmana les coses s'han precipitat i el David ha expulsat unilateralment al Manel. Cosa que no comparteixo ni jo, ni la majoria de resta de membres del BGS. Això xoca amb la meva manera d'entrendre com s'organitza un projecte col·laboratiu i voluntari a Internet. En altres tipus d'organitzacions (partits polítics, empresa privada...) ho puc entendre, però.
Per sort, Internet és un lloc infinit, i hi ha prou espai per a què tothom se senti còmode fent el que li ve de gust amb la creativitat pròpia, sense fer-se mala sang. La motivació és el que et mou en el voluntarisme a Internet, i la tristesa de la situació al BGS me l'ha treta de cop. Així que crec que tinc coses més profitoses a fer en altres bandes.
Han estat 35 setmanes intenses, gairebé 9 mesos. I com als embarassos, el final ha estat dolorós. En tot cas, guardo molt ben record, i repeteixo que jo no tinc cap problema personal amb ningú, i espero que ningú el tingui amb mi.
Si cap lector del BGS coincideix amb mi en cap lloc no dubteu a intercanviar unes quantes paraules amb mi. D'altra banda, espero ingènuament o no, que els problemes entre el David i el Manel els resolguin tard o d'hora, podent tots plegats aportar quelcom positiu a la societat, per petit que sigui.
La censura no és objecte de defensa per part de ningú, o quasibé, però es practica. I de la mateixa manera, tammpoc la incorrecció formal sol ser presa per abanderats, malgrat que alguns suavitzen o millor dit, camuflen aquesta pràctica revestint-se del "parlar clar". No, parlar clar no és sinònim d'incorrecció i es pot parlar clar essent correcte.
No coneixo en Bargalló -i afegeixo que tampoc en tinc cap ganes- però penso, pel que he llegit d'ell, que és una de les persones més capaces de sumar els que pensen gairebé com ell a projectes però també restar-hi i amb escreix els que a més de coincidències hi tenen diferències.
Ni el seny ni la rauxa que hem de tenir i saber administrar haurien de confondre's amb la incorrecció formal i la capacitat que tenen algun de destruir i trencar ponts.
Però bé, pel que fa al BGS penso també que és una eina de debat i creació de reflexió i acció que s'hauria de mantenir, el més plural possible, i integradora. Algunes persones que, com jo, senten aversió per determinats estils, com el del Bargalló, no ens alegrem especialment del "tal faràs tal trobaràs" ni necessitem que se'l censuri, simplement en tenim prou passant d'ell i no llegint-lo. És ben senzill.
Salut i força.
Ara han cansat al gran censor Bargalló, doncs a mi em sembla molt bé. Tothom acaba cullin el que sembra.
Moltes gràcies per tots els magnífics articles que ens has ofert cada diumenge.
Han estat originals, rigorosos i molt enriquidors.
Seria fantàstic poder-los seguir llegint periòdicament, aquí, i/o a la web de deumil.cat, (on podrem seguir els de l' Enric Canela ).
Fins a sempre,
Eduard
!
Ok. Doncs bé, David, collons!! ara ja ho has provat, així que torna a resucitar al Manel al BGS a.s.a.p o t'amenaço, naturalment a part de no accedir mai més al BGS, d'esborrar una foto que vaig treure't a la riera d'Arenys de Munt, per allò de tenir una foto pròpia d'un V.I.P. per a la posteritat i tal...
Marc, has demostrat altre cop la teva valua amb aquesta acció que t'honora. Si us plau, aviseu quan en Manel sigui readmés al BGS, així també hi tornarà en Marc, i així jo tornaré a visitar aquell web.
Els petits canvis són poderosos.
:-)
És una vertadera llastima que deixis el Bloc Gran. Els teus articles eren molt interesants i donaven un aire diferent al bloc. De tota manera, entenc la teva decisió i la trovo encertada.
Salutacions
Joan
Malament acabarem si comencem a fer coses així...
Ha estat un plaer haver compartit espai amb tu. Espero que trobis més bons incentius per altres bandes.
Comparteixo també el que dius, quant a la forma de treballar en projectes col·laboratius, altruistes o voluntaris. Hi ha coses que no es poden acceptar. Tu et decantes més per deixar-ho estar. Jo m'ho pensaré una mica més. A mi no m'agrada el que he vist i penso donar un marge, tampoc molt ample. No m'ha agradat ni una actitud ni altra.
A mi em reventa haver invertit una sèrie de temps i que ara, per culpa d'una trifulca que ni em va ni em ve, hagi de tocar el dos. O tancar el blog. Em reventa massa. El meu temps el considero més important que una picabaralla que jo ja me l'he trobat pastada.
Ara, tots els meus respectes per la decisió presa. Un plaer haver-te conegut aquí, malgrat aquestes circumstàncies. Espero que no sigui el darrer cop que podem compartir trinxera.
Una abraçada!
7 - 1 = 6
5 < 6 = Fi del Bloc Gran !
i tot per una decisió unipersonal d'un... d'una persona?
Gracies MArc per aquesta magnifica explicació, que crrec que tothom vol saber!
I tot decidit per un personantge, encara no m'ho crec, si mai hem de ser un País espero fotre la casa a terra i començar una nova democracia amb uns fonaments més solids! Que ser Català i tenir personatges com en David no gracies, per això ja podem continuar sent ecspanyols!
Endavant les atxes!
Gràcies per la teva gran aportació al Bloc Gran del Sobiranisme. Sempre seràs benvingut.
Una abraçada
Ell és una persona coherent no com tu. El que si que seria una gran
aportació al BGS seria la teva marxa.
Deixem dir, que el problema no era personal, al menys per la meva part, fa temps que vaig decidir passar d'ell, pel bé del BGS. Però al final ell ho ha esgarriat tot.
Marc, ets una persona ben integra , com poques que he conegut i amb la teva actitud, avui ho has desmostrat encara més.
Tots els meus respectes
Salut i democràcia!!
Ens seguirem trobant en aquest espai fluid. I on vulguis!