Tenia ganes de complir un sómni. No sé si aquest es realitzarà completament, ni sé si serà exactament com jo l´he imaginat, no sé fins ón arribarà ni ón em durà però almenys puc dir que hi he posat fil a l´agulla.
A vegades aquest tipus de sómnis se´n van de cap a l´aigüera a la primera de canvi, són coses que pasen, però a vegades hi ha aquell sisè sentit que et et diu que no et rendeixis, que per aquest camí vas de conya, i aquest cop tinc més aquesta segona sensació que la primera. A vegades entregues totes les teves forces i la teva energia a una causa sense sentit, a vegades ho evoques tot en un sentit equivocat, i a vegades vas per bon camí però el resultat és el contrari del que pretenies ... en qualsevol cas la meva tàctica és recomençar, refer el camí fins que esculls el trencall correcte. Que almenys et quedi un regust dolç d´haver-ho intentat, que ningú et pugui retreure res.
Tota aquesta filosofada inicial té un propòsit, i és que després d´haver escollit un d´aquests trencalls amb un final inesperat i fer un "reset" personal força important, m´he trobat gairebé de sobte en un món nou. En el món dels cavalls.
Sempre m´han fascinat els cavalls, fins i tot en vaig tenir un fins fa un temps, una euga, la Xula, a la qual es pot dir que li vaig salvar la vida i li vaig donar la llibertat perquè des del moment que la vaig tenir va córrer per la muntanya i amb prou feines la vaig veure de lluny.
Però sempre m´havia quedat l´inquietud de saber més i involucrar-me més en el món dels cavalls. I ara he trobat la que per mi podria arribar a ser la manera perfecta, si tot arriba a bon port. I si no el que hagi viscut ja no m´ho treurà ningú. Estic fent un postgrau d´Hipoteràpia, i per mi és molt especial. M´explico: estic fent un postgrau que, espero, em donarà les eines per poder fer teràpia amb persones que tenen diferents dificultats i problemes de salut de diversa indole i tractar aquests a través del contacte amb el cavall, que en aquest cas es converteix en una eina i una motivació poderosa per treure el millor de cada persona i aixó serveixi per que ella es trobi molt millor amb si mateixa i donar millor qualitat de vida. Les contraindicacions són poques i se´n poden beneficiar un nombre molt gran de persones amb malalties pròpiament físiques, com malalties mentals, problemes relacionals i de comportament etc ... i tant nens petits com adults.
És una manera, a més, de combinar les tres meves passions: ser infermera, els nens i els animals, concretament els cavalls. És una barreja de les tres coses, i jo no puc demanar més en una feina ni en un "hobby" Quan ho explico la gent primer em pregunta què coi és aixó de la teràpia amb cavalls, tot i que fa un temps que ja es começa a sentir una mica més, i després em miren d´una manera una mica especial, volent dir, carai amb la Laia, té cops amagats.
També dir que la primera que ha rebut la teràpia i una una bona lliçó he estat jo mateixa, estic fent coses que mai em pensava ser capaç de fer motivada per aquest món, i fins i tot a la feina he començat a fer petites coses per millorar tan a nivell personal com de cara als pacients.
Què vull dir amb tot aixó, que a vegades no cal fer meravelles gaire grans per poder viure millor i estar millor amb nosaltres mateixos, només aprofitar el que tenim més a l´abast i el que més ens motiva, i una certa dosi de paciència.
