rpala |
dilluns, 16 de novembre de 2009 | 13:59h
Deixeu de banda tots els prejudicis abans de llegir aquest apunt, que dediquem a una de les propostes musicals més dissidents que es couen en l'univers sonor d'aquest país. Vidres a la Sang fa la seva aposta més honesta amb aquest tercer disc, Som (Xtreem Music, 2009) –en aquest apunt ressona el tema de set minuts que li dóna títol–. Tota una declaració de principis –a l'hora que probablement el seu disc més accessible al gran públic– d’un grup que es mostra sincer en extrem, com extrems són també els sons que vesteixen unes lletres de forta càrrega poètica. En la primera línea del mètal hi ha un grup
català que es diu Vidres a la Sang. [Més]Al lector atent d'Al darrera la nevera no li sonarà estrany el fet que de tant en tant fem escapades cap a les sonoritats més dures. De fet és un exercici sà sortir de les cotilles habituals del periodisme musical, on sembla que el pop és l'única música moderna possible (coses del pensament mediocre). Doncs bé, parlem d'aquesta petita perla que és Som: a diferència d'altres discos, on havien prioritzat la musicació de versos de Martí i Pol, Vidres a la Sang signa en aquest nou treball el gruix de les lletres (excepció feta el
poema de Gil de Biedma “No volveré a ser joven”, adaptat al català com
a “No tornaré a ser jove”). Al llarg dels sis talls del disc –alguns d’ells de més de deu minuts de
durada– s’uneixen els sons més tenebrosos del black metal i el death
amb el classicisme del heavy dels vuitanta. La petja dels Maiden o
Judas Priest segueix ben ferma al costat dels ressons guturals de
Morbid Angel o Brujería. Un treball de guitarres cuidat al màxim
detall, una base rítmica implacable i una veu que sembla sorgida de les
profunditats de l’infern són el principal capital del grup encapçalat
pel cantant i guitarrista Eloi Boucherie, capaç de transmetre dolor i
ràbia en cada nota.
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de fer una petita entrevista telefònica a Boucherie, un paio la mar d'amable i entregat al que fa: “Després d’uns anys treballant hem arribat a un nivell de maduresa compositiva i humana que hem volgut plasmar en aquest disc”, m'explicava. “Som té un tempo pausat, hem apostat més per la contundència i menys per la velocitat. Hem volgut crear atmòsferes i estructures més complexes”. Vidres a la Sang presenta disc a Barcelona el 12 de desembre a la Mephisto.
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de fer una petita entrevista telefònica a Boucherie, un paio la mar d'amable i entregat al que fa: “Després d’uns anys treballant hem arribat a un nivell de maduresa compositiva i humana que hem volgut plasmar en aquest disc”, m'explicava. “Som té un tempo pausat, hem apostat més per la contundència i menys per la velocitat. Hem volgut crear atmòsferes i estructures més complexes”. Vidres a la Sang presenta disc a Barcelona el 12 de desembre a la Mephisto.
