Ciutat by Sir Hoogle
Aquest és un tanato poema en tres escenes, finalista del II PREMI CARMINIS DE POESIA AMB TEMÀTICA LA MORT a Badalona, resolt el passat 12 de novembre.
LES HORES POSSIBLES
(I)
Camine per aquesta ciutat vertical
on encara creixen els somnis
i un esmalt de goig
queda estampat als edificis.
Al fons d’aquest dia que em retroba,
hi ha un munt d’hores possibles
que el temps de les certeses
esventa com cendra clara.
Algú travessa les seues intencions.
Algú està temptat d’imaginar.
Els brams dels cotxes s’afigen
al clam imperceptible de la realitat
mentre s’escola la llum de l’esperança.
Tinc els ulls tancats. M’acoste
a un món que no existix.
El temps és un esbart d’ocells
que voletegen per un paisatge brut.
La ciutat per on camine és tèrbola.
L’aire només busca la distància.
Sense veu, la vida em crida,
em troba a un pam de l’atzar,
envoltat en la boira innecessària.
S’ha deturat el dia. Els arbres
deixen caure fulles inconcluses,
l’horitzó d’un últim pensament
esdevé ferida que derruix l’arena
del rellotge ocult on sóc quimera.
S’ha deturat el dia. M’ha cridat
la mort amb paraules que fulguren.
No vol res més que preguntar-me
al mig d’aquesta ciutat de pell eixuta.
Jo vagarege les voravies dels carrers,
però no trobe cap resposta.
Fes el favor d'escriure sobre la vida de bell nou, ara que has pensat sobre la mort! (Però també CREIX LA VIDA AMB LES PETITES MARQUES DE LA MORT, perquè en som més conscients, de la vida....)
Salutacions cordials:
Sense acabar els tres tanatopoemes que vaig utilitzar com a teràpia de xoc per a enfrontar-me a la mort, en el sentit literari...he llegit el teu comentari i he escoltat que un poema d'amor i vida trucava a la meua porta. Ací està, vida i amor retornats.
És una alegria i un orgull saber que visites les meues paraules, les mortes, les vives, les amoroses, les sensuals...les paraulestotes
Un abraçada
Pura Maria
tot pot tindré solució
menys la mort.