Una vintena de membres del Centre Alpí Vall del Segadell, el centre excursionista de Pardines, hem pujat aquest matí fins a l'estany de Can Roca, a la falda de la Serra Cavallera, per començar una feina que no té preu. Es tractava de netejar i rehabilitar l'antic pou de glaç, una construcció de pedra característica de molts llocs de muntanya, usada per fer i emmagatzemar gel, però que en el cas del de Pardines, estava molt malmès per l'abundància de vegetació i per la caiguda sovintejada de pedres i terra a l'interior en les últimes dècades. El centre excursionista va fer una crida a dedicar dos diumenges al matí a netejar i acondicionar el pou de glaç, en la lína de recuperació dels camins i dels elements del patrimoni natural i històric que hi ha dins del terme municipal. Segons em diuen, la història del pou de glaç de Pardines s'ha perdut del tot: cap veí del poble, ni els més vells, recorden perquè es feia servir, ni recorden els seus avis parlar-ne'n, per la qual cosa serà difícil datar l'antiguitat de la construcció ni esbrinar la destinació del glaç que s'emmagatzemava a l'interior.(N'hi ha més)
Però, més enllà d'aquesta qüestió arqueològica, l'important era avui poder accedir a l'interior del pou de glaç, totalment envaït per la vegetació, i començar a netejar de grans pedres el fons per veure si es pot arribar al sòl original. L'objectiu final de la iniciativa és restaurar-lo, posar-li un tancat per evitar que ningú hi caigui i senyalitzar-lo correctament, perquè els nombrosos excursionistes que pugen per aquesta contrada puguin visitar-lo.
Durant unes quatre hores, hem estat treballant en grup, en un ambient distés i de molt bon rotllo, malgrat la duresa de la feina. La primera hora l'hem dedicada a treure les branques i els esbarzers de l'interior i les parets, i n'he fet molta via gràcies a una màquina desbroçadora que ha portat un dels expedicionaris, en Llorenç. Després, cap a les deu, hem fet una parada per esmorzar, a base de pa amb tomàquet i fuet i coca, teca que ha facilitat el centre per compensar que tots hi hem treballat voluntàriament. Després, ha començat la feina més feixuga, arrencar les pedres del fons i anar-les pujant a mà, fent cadena, per una mena de rampa o obertura del pou. Això ens ha ocupat més de dues hores i mitja, i al final hem decidit parar, encara que no hem fet ni la meitat del que caldrà per arribar al fons original. D'aquí a dos diumenges, el dia 29 de novembre, està convocat un altre matí de feina, en el qual continuarem treient pedres i, segurament, farem una tanca seguint tota la boca superior del pou, per evitar que cap persona o animal hi caigui. El president del Centre Alpí Vall del Segadell, en Manel Desel, s'ha mostra molt satisfet de la feina feta avui, però creu que, abans de continuar, cal consultar a un expert en pous de glaç, per veure si té algun sentit anar excavant fins a trobar el terra original, o n'hi ha prou en rehabilitar les parets i conservar-lo amb el fons actual, encara que estigui uns metres per sobre del nivell zero. Per cert, que hem trobat alguns ossos d'animals petits barrejats amb les pedres, la qual cosa vol dir que durant anys, algun xai o alguna guineu hi ha ha anat a morir, dins del pou, bé perquè hi ha caigut o l'hi han llançat.
En resum, ha estat un matí ben aprofitat, en un dia de tardor força suau, sense fred ni vent, ideal per a la tasca empresa. Els participants ens hem sentit immersos en una acció que pot servir per recuperar un petit vestigi de la història remota d'aquesta vall pirinenca.
Durant unes quatre hores, hem estat treballant en grup, en un ambient distés i de molt bon rotllo, malgrat la duresa de la feina. La primera hora l'hem dedicada a treure les branques i els esbarzers de l'interior i les parets, i n'he fet molta via gràcies a una màquina desbroçadora que ha portat un dels expedicionaris, en Llorenç. Després, cap a les deu, hem fet una parada per esmorzar, a base de pa amb tomàquet i fuet i coca, teca que ha facilitat el centre per compensar que tots hi hem treballat voluntàriament. Després, ha començat la feina més feixuga, arrencar les pedres del fons i anar-les pujant a mà, fent cadena, per una mena de rampa o obertura del pou. Això ens ha ocupat més de dues hores i mitja, i al final hem decidit parar, encara que no hem fet ni la meitat del que caldrà per arribar al fons original. D'aquí a dos diumenges, el dia 29 de novembre, està convocat un altre matí de feina, en el qual continuarem treient pedres i, segurament, farem una tanca seguint tota la boca superior del pou, per evitar que cap persona o animal hi caigui. El president del Centre Alpí Vall del Segadell, en Manel Desel, s'ha mostra molt satisfet de la feina feta avui, però creu que, abans de continuar, cal consultar a un expert en pous de glaç, per veure si té algun sentit anar excavant fins a trobar el terra original, o n'hi ha prou en rehabilitar les parets i conservar-lo amb el fons actual, encara que estigui uns metres per sobre del nivell zero. Per cert, que hem trobat alguns ossos d'animals petits barrejats amb les pedres, la qual cosa vol dir que durant anys, algun xai o alguna guineu hi ha ha anat a morir, dins del pou, bé perquè hi ha caigut o l'hi han llançat.
En resum, ha estat un matí ben aprofitat, en un dia de tardor força suau, sense fred ni vent, ideal per a la tasca empresa. Els participants ens hem sentit immersos en una acció que pot servir per recuperar un petit vestigi de la història remota d'aquesta vall pirinenca.
els voluntaris anaven dient-te 'baixa a pencar un poc Joan, baixa.....?
Ai la crisi !, i aquests voluntaris traient-los la faena als arqueòlegs.....
.
.
..hahahhaha
una abraçada de reconeixença.
Bé, admeto la teva broma... És veritat que sembla el que no és...
Una abraçada,