Un deixeble preguntava al seu mestre sobre la vida i com era que les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per tal de seguir avant i creia que acabaria donant-se per vençut.
Estava cansat de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre. El seu mestre el dugué a la cuina del monestir. Allí omplí tres olles amb aigua o les va col.locar sobre foc fort. Prompte l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col.locar safanòries, en una altra ous i en la darrera col.locà grans de café. Les deixà bullint sense dir cap paraula.
El deixeble esperà impacientment, preguntant-se què estaria fent el seu savi mestre. Als vint minuts apafà el foc. Tragué les safanòries i les va col.locar en una tassa. Tragué els ous i els va col.locaer en un plat.
Finalment, va colar el café i el va posar en un tercer recipient. Mirant al seu estranyat deixeble li digué: "què veus?" "Safanòries, ous i café" fou la resposta.
El féu apropar-s'hi i li digué que tocara les safanòries.
Ho féu i notà que estaven blanetes. Després li digué que prenguera un ou i el trencara. Després de llevar-li la closca, observà l'ou dur. Després li digué que tastara el café.
El deixeble somrigué mentre gaudia del seu ric aroma i humilment preguntà: "Què significa açò?". El mestre explica que els tres elments havien afrontat la mateixa adversitat: aigua bullint, però hi havien reaccionat de mamera diferent.
La safanòria arribà a l'aigua forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer.
L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seua closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit.
Els grans de café tanmateix eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien transformat l'aigua.
"Qui ets tu?", li preguntà. "Quan l'adversitat toca a la porta, com respons? Ets una safanòria forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teua fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor maleable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un problema t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però, ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit?
O ets com un gra de café? El café canvia l'aigua bullint, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el café assoleix el seu millor sabor. Si ets com el gra de café, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant milloren.
PD: D'un paper trobat per casa. O millor per un racó del Monestir de Santa Maria de Nassiu (o N'Assiu).
I tal i com et vaig dir, quan s'acabara el maldecap de Bocairent, començaríem les obres.
Demà?