OriolSoler |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 05:46h
Això del Cloud computing que s’acosta, que ja està aquí, crec que li estem donant molt poca importància i en te moltíssima. Només tres idees:
És inexorable, el futur serà així. És la victòria simbòlica del model Google sobre el model Microsoft que avança inexorable, tot el nostre software i els nostres arxius estaran en un núvol, be, un núvol no, un gran servidor universal. Ho veiem amb les aplicacions, i les que vindran, de Google que ens mostren com el software i els arxius personals desapareixeran de la nostra computadora, ho veiem amb l’spotify i els sistemes de lloguer de vídeo per streaming, ho veiem amb el model de negoci de Kindle, d’ITunes... Sense dubte anem per aquí, vaja. I si avança és perquè aporta molt a l’usuari clar, jo mateix ja no tinc altre agenda que la del Google calendar...
El poder que donem a grans corporacions és immens i ho estem fent sense qüestionar-nos res. Per exemple, com el model de negoci de l’iPhone d’Apple, tan simpàtics ells, controla completament el nostre ordinador, accedint a tot, canviant el software, bloquejant aparells quan no segueixes les regles del joc és realment esfereïdor. O la recuperació de la novel·la 1984 per part d’Amazon de tots els Kindles del món o el tancament aquesta setmana de totes les XBox trucades per part de Microsoft son dos exemples del control que estem donant del nostre espai privat a 10 grans corporacions globals. I fa 10 anys és qüestionava el poder monopolistic de Microsoft però això és molt més rellevant i ningú diu res. I tots acabarem en aquest immens núvol digital, els mitjans de comunicació, la telefonia, part de les relacions personals...
Des d’una perspectiva catalana, de país que vol existir, no tenim absolutament cap estratègia en aquest camp. Ni hi pensem. Les companyies de telecomunicacions que ens obren l’aixeta digital, cap nostre, les corporacions multinacionals que actuen en aquest camp, sense regles del joc clares en el nostre territori. I jo si d’aquí deu anys volgués fer una guerra amb Catalunya, i és només un exemple, no em dieu paranoic que no ho soc gens, no la faria enviant tancs, la faria tancant l’aixeta digital en un món on tot està allà.
Aquest bloc va néixer el juliol de 2006 per compartir de forma
intermitent i informal com evolucionava el projecte de grup cooperatiu al
voltant de la indústria cultural que impulso amb altres amics, Cultura03.
El 8 de juny de 2007 vaig deixar el bloc i em vaig comprometre a continuar
al cap de dos anys per veure, de forma esportiva i sabent els riscos de fer
evidents els errors, i els encerts, com havien evolucionat les coses en el
nostre projecte, en la indústria cultural local i en la indústria cultural
global amb la perspectiva del temps.
Complint aquest compromís, Núvol Vermell torna a posar-se en marxa durant
un any, les regles del joc son les mateixes:
Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de
Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del
món. Res més.
Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees
pròpies i alienes... amb la única intenció de compartir la il·lusió per
aquest projecte empresarial.
Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de
tanta gent i l’elemental prudència sobre els projectes en curs que encara
no estan consolidats.
Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència
i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l’únic
objectiu de construir, de compartir, de créixer.
I n’hi afegeixo una de nova:
Si que accepto comentaris però caldrà fer-los en el meu facebook,
de la mateixa manera que vull fer aquest bloc amb alegria, no em ve de gust
que em flagel·lin anònims impertinents.
