rginer |
Hà Nôi |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 02:23h
M'he retrobat amb Ha Noi ...... Vaig arribar-hi tot just fa dos dies, despres d'uns dies a Hue i Hoi An. Fa tres anys vaig escriure que la Ciutat em va seduir .... i continua la seduccio. Es clar que he vist canvis, sobretot mes cotxes, mes motos, millors carreteres d'entrada i sortida a aquesta Ciutat-poble o poble-Ciutat. L'any vinent celebren el mil.lenari. A mi m'agrada veure com els paisos prosperen, van avansant ( c trencada inexistent, malgrat la colonitzacio francesa .... ), milloren la qualitat de vida dels seus habitants ( penso molt i molt en Birmania .... ). Ahir passejant per el centre de la Ciutat, el llac, el Hoan Kiem, els arbres dels carrers van creixent, vaig respirar encara la tranquil.litat de la gent ..... parelletes sentats a la vora del llac, gent gran junts en un banc, senzillament badant o meditant, jugant al badminton, llegint. Vaig entrar a ''Fanny'' una gelateria de l'epoca del colonialisme frances .... Molt recomanable. Els gelats son una delicia. Tornant a l'hotel, passant per el teatre de l'Opera, majestuos. Davant estant construint el nou edifici de la Borsa. Per davant l'Hotel Metropol, un hotel ple d'histories, records i un dels millors del sudest asiatic. Molt atrefagats, ja que acaba d'arribar el primer ministre frances. Pero ahir la sorpresa va ser que la meva amiga Tuyet em va convidar a un casament de la filla d'un cosi germa seu ! Els casaments a les zones rurals duren dos dies !! Va ser bonic, molt bonic. Jo em veia com un bolet estrany en mig de moltissima gent que entra i surt constantment dels patis de dues cases, on hi ha una quantitat de menjar increible i vi d'arros. Els nuvis, molt joves, petant la xerrada amb amics i familiars. La setmana vinent torno ja a casa. No us puc dir mentides .... ja en tinc ganes. Ser al meu barri, ser amb la familia, els amics i amigues, respirar la meva Ciutat. Haure de comensar a meditar com tornar a adaptar-me i posar en ordre les fotografies, les notes, tot el que tinc dins el cistell de viatge. Per cert, avui, vaig a veure al mestre Hu'u Ngoc. La seva editorial m'ha organitzat una trobada amb ell. Ja us he parlat del mestre. Em fa moltissima il.lusio. Fins aviat - Tam biet !!
AnnaPortell |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 10:18h
Dos dies és la durada d'un casament? Que cansat per tots plegats! Divertit segur, però esgotador també. Tinc unes ganes de que ens expliquis com organitzen aquesta festa! El que mengen, com paren les taules, com van guarnits... la cerimònia... Així que ja tens ganes de trepitjar el teu barri, i retrobar-te amb la normalitat del dia. Saps de què m'has fet entrar ganes? De remenar aquest cistell de viatge! T'esperem! Tam biet!!
Així que ja tens ganes de trepitjar el teu barri, i retrobar-te amb la normalitat del dia.
Saps de què m'has fet entrar ganes? De remenar aquest cistell de viatge!
T'esperem!
Tam biet!!
Tam biet !