El pobre xic (abans bon xic) eixe que fa de president de la Generalitat ha perdut l'oremus per complet. L'episodi d'avui a les Corts valencianes, que ha sigut un dels capítols destacats de la informació política, fins i tot de les televisions espanyoles, ha estat un reflex de l'esperpent daguerreotipat que representa d'ell mateix FranSisco Camps. De creure's descendent directe de Jaume I ha passat a semblar el mateix Quixot i ara només fan que aparèixer enemics per tot arreu. Quina llàstima d'home, que pensa que volen carregar-se'l els socialistes i abandonar-lo en una vora. No, bon home, no, que ja ho deia la samarreta de Compromís: Wanted, only alive. Només viu, encara que siga perquè la resta del temps que li quede de polític estiga enganxat a un goter que el transporte a la realitat, no que el torne, que el transporte. I que siga a la realitat, on no mai ha estat. Acabarà donant llàstima... i cada dia més empastillat! El nostre homenatge a l'escenificació de Camps d'avui és aquesta cançó del gran Òscar Briz, el de l'Alcúdia -un poble que coneix molt bé, o és intimament?, Camps- i que parla d'un assassinat, aquest real, no fictici.
Josep (Benaguasil)| Adreça electrònica |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 08:52h
De les paraules de Camps s'hi poden desprendre diverses coses: -El desvergonyiment, la baixa qualitat moral i ètica d'ell mateix i aquells qui l'aplaudiren. Capaços d'usar sense escrúpols i en benefici propi (victimista) uns fets luctuosos i abominables que ells mateix no han volgut condemnar. -Camps, amb la seva visió victimista i maniqueista del món i de la vida, no té adversaris polítics, té enemics que desitgen la seva mort. Això és molt perillós per la democràcia. -Darrerament pense (com molts) que està alienat, però m'ho estic replantejant. És tan ruc Camps, per fer eixes declaracions sense avaluar les conseqüències? Pense que no. Pense que aquestes declaracions, com altres que ha fet darrerament, obeeixen a una estratagema de banalització de la política i de la funció dels polítics, suposse que és un intent de preparar el camí pel que puga vindre en el futur. Anit mateix, comentant-ho amb un conegut em va dir que no li semblaven tan greus les declaracions de Camps, que al cap i la fí no hi havia cap amenaça. Ho està aconseguint Camps? De moment la gent el vota majoritàriament. Per altra banda estàn les disculpes de Camps, lamentant si "algú" s'ha pogut ofendre (acussà directament a Luna però no li ha demanat perdó a ell) per les paraules que "hubiera podido decir esta mañana". "Hubiera", no, les digué i en eixa falsa disculpa el seu ego i orgull no li deixa disculpar-se de manera franca i vertadera. Aquest personatge fa bò el propi Zaplana. Lamentable.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Revista digital que volem siga un referent en el panorama comunicatiu valencià. Un espai bàsicament per a la reflexió. Un producte que ens farà aprofundir amb les diferents realitats que es viuen a casa nostra.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
-El desvergonyiment, la baixa qualitat moral i ètica d'ell mateix i aquells qui l'aplaudiren. Capaços d'usar sense escrúpols i en benefici propi (victimista) uns fets luctuosos i abominables que ells mateix no han volgut condemnar.
-Camps, amb la seva visió victimista i maniqueista del món i de la vida, no té adversaris polítics, té enemics que desitgen la seva mort. Això és molt perillós per la democràcia.
-Darrerament pense (com molts) que està alienat, però m'ho estic replantejant. És tan ruc Camps, per fer eixes declaracions sense avaluar les conseqüències? Pense que no. Pense que aquestes declaracions, com altres que ha fet darrerament, obeeixen a una estratagema de banalització de la política i de la funció dels polítics, suposse que és un intent de preparar el camí pel que puga vindre en el futur. Anit mateix, comentant-ho amb un conegut em va dir que no li semblaven tan greus les declaracions de Camps, que al cap i la fí no hi havia cap amenaça. Ho està aconseguint Camps? De moment la gent el vota majoritàriament.
Per altra banda estàn les disculpes de Camps, lamentant si "algú" s'ha pogut ofendre (acussà directament a Luna però no li ha demanat perdó a ell) per les paraules que "hubiera podido decir esta mañana". "Hubiera", no, les digué i en eixa falsa disculpa el seu ego i orgull no li deixa disculpar-se de manera franca i vertadera. Aquest personatge fa bò el propi Zaplana. Lamentable.