....potser caldrà esperar que sigui la única possible.
Però esperar no és molt revolucionari, oi? Forçar, provocar que sigui la única revolució possible? Forçar o provocar, com instigar, manipular, enganyar... no son termes molt ètics, i també estan lluny de l'deal revolucionari (encara que donada la revolució, la mateixa es passa els ideals pel forro a les primeres de canvi). Potser ens haurem de comformar amb incidir, influenciar, col·laborar. I això amb molta sort.
La revolució la pateix el revolucionari. El post revolucioanri en fa un vestit a mida i la gaudeix.
AnnaPortell |
dijous, 12 de novembre de 2009 | 21:33h
em decanto per ser irreal-natural. M'agrada més, encara que, de tant en tant, em senti acabada d'arribar d'un altre planeta... Dit a la manera Raimon: jo no soc d'eixe món! Hola.
Però esperar no és molt revolucionari, oi? Forçar, provocar que sigui la única revolució possible? Forçar o provocar, com instigar, manipular, enganyar... no son termes molt ètics, i també estan lluny de l'deal revolucionari (encara que donada la revolució, la mateixa es passa els ideals pel forro a les primeres de canvi). Potser ens haurem de comformar amb incidir, influenciar, col·laborar. I això amb molta sort.
La revolució la pateix el revolucionari. El post revolucioanri en fa un vestit a mida i la gaudeix.
em decanto per ser irreal-natural. M'agrada més, encara que, de tant en tant, em senti acabada d'arribar d'un altre planeta... Dit a la manera Raimon: jo no soc d'eixe món!
Hola.